dissabte, 18 de juliol del 2009

Bons resultats i un poc de nit vienesa

Divendres, 17 de juliol.

Sí! Expectatives millorades. Ja tenim els resultats de la prova d'ahir. Allò que havia anat malament, no tant com em pensava, allò que havia anat bé, molt millor del que em pensava. Un 12/20 de comprensió escrita, un 16/20 de comprensió oral i, atenció, un 19/20 de gramàtica i un altre 19/20 d'expressió escrita. I he d'afegir que la gramàtica seria 20/20 si hagués vist que quedava un espai buit sense emplenar. La taula resumida de declinacions de l'adjectiu que ens va ensenyar en Miquel (on ets?) funciona perfectament. Les errades de la redacció consisteixen tan sols en una mala utilització d'una expressió, un adjectiu mal col·locat i una majúscula que hauria d'haver estat minúscula. I com que n'estic tan contenta, la transcriuré aquí -per aquells/aquelles que la pogueu ententre, i el/les que no, almenys veureu que faig feina-.
Wien, 16.07.09

Sehr geehrte Damen und Herren,

ich habe Ihren Artikel über zweisprachige Kindergärten gelesen. Ich finde dieses Thema sehr interessant.

Meiner Meinung nach, sollten alle Kinder zwei Sprachen ab 3 Jahren lernen. Kinder haben kein Problem, Fremdsprachen zu lernen. Es ist besser früher anzufangen.

Ich komme aus Mallorca. Da gibt es zwei offizielle Sprachen, Spanisch und Katalanisch. Die Kinder lernen beide in der Schule, ohne Problemme. Ich weiss, dass diese Sprachen fast ähnlich sind, aber die Kinder lernen auch Englisch.

Ich habe fünf Fremdsprachen gelernt. Ich bin sicher, dass es schwieriger ist, wenn man älter ist.

Natürlich würde ich meine Kinder in einen zweisprachigen Kindergarten geben. Ich bin der Meinung, dass das Sprachenlernen sehr wichtig ist.


Mit freundlichen Grüssen,
Maria.

Després de les alegries, hem continuat fent feina. Una mica de lectura i passam a repassar com es construeix el passat en alemany, amb el Perfekt, que és el que s'empra normalment quan es parla i el Präteritum, que és més literari. Hem jugat a un joc semblant a l'Oca, però amb granotes, i havíem de conjugar correctament la persona i el verb que ens apareixia a la casella corresponent. Entre tot això, he de dir que avui ha estat un dia molt distès, hem rigut moltíssim i crec que això ens anima més a establir contacte entre nosaltres. Aquests darrers dies sembla que ens estam cohesionant com a grup, parlam molt sobre les nostres vides, què feim, d'on venim, sobretot qui demana són els turcs, que em cauen realment bé i els trob molt graciosos. Un bon descobriment és n'Antón, que semblava més aviat seriot i en realitat va de bromes bona part del temps. En resum, és un gust estar a aquesta classe.

L'horabaixa he anat a acomiadar (i a posar una rentadora, tot s'ha de dir, gràcies) en Jaume i na Mercè, que demà volen cap a Mallorca a passar uns dies de merescudes vacances. Merci per aquests dies de connexió illenca en aquesta meravellosa ciutat, així ha estat més fàcil començar. Ara sembla que "els meus germans grans" de Viena em deixen "sola", vol dir que "he tornat gran". Passau-ho bé!!!!

Avui he sortit de nit una estona, ja tocava. He quedat amb n'Eva, na Lola (la seva companya d'habitació) i na Lenka, que havia de celebrar que l'han admesa a la Universitat que ella volia, a Praga. També han vengut dos amics seus de Txèquia que són aquí per passar el cap de setmana i ens havíem de comunicar en anglès. Quin embull! Ja no sé pensar en anglès! Tot em sortia en alemany. Hem anat a fer una cervesa i poc després ha arribat en Muanmar. Quin fart de riure. Quan arribam al punt de poder fer bromes -i entendre-les- en una llengua estrangera, vol dir que el nivell avança prou bé?

Ha arribat una telefonada de Hawaii... malauradament, amb no gaire esperançadores notícies. Saps que em tens pel que sigui, a prop o enfora, però em tens.

Sensatament, n'Eva i na Lola s'han retirat a una hora prudent. Els altres hem quedat esperant... esperant... esperant... esperant... fins que en Muanmar i jo hem trobat que ja n'hi havia prou i m'ha acompanyat fins a casa. Ja li he dit que no feia falta, que conec el camí, però m'ha contestat que ell no m'ho havia demanat. Molt bé, com vulguis. Interessant conversa durant tot el camí. És increïble la quantitat de gent que hi ha al món que té coses per contar i compartir, i com ens anam trobant per casualitat o no. Vaig triar aquest curs, però n'hagués pogut triar qualsevol altre; som al grup 5.05, però podria haver estat a qualsevol dels altres quatre. Coincidències, meravelloses coincidències que fan encara més màgica aquesta vida. Bona nit.

1 comentari:

  1. Amb sa ressaca que duc (Sant Martí)no ho puc llegir tot ara, però veig que, com sempre, vas per endevant! Molts petons!. Jo també em demano on és en Miquel! Esperem que hagi trobat un molt bon consòl.

    ResponElimina