dissabte, 18 de setembre del 2010

El curs, la feina i l'habitatge

Com han passat aquestes tres setmanes! Entre el curs d'alemany, la feina i la recerca de pis el temps sembla que es fon. Anem per parts.

S'ha acabat el curs d'alemany, nivell B2/2. L'he aprovat, potser no amb les notes que hagués desitjat, però com sempre dic: si haguessis estudiat... En principi amb aquest nivell podria estudiar a la Universitat. Justament ahir la meva mestra em va comentar: "I per què no estudies Alemany com a Llengua Estrangera i Segona llengua (Deutsch als Fremd- und Zweitsprache)?". Gràcies. Una opció que no havia tengut en compte i que ràpidament va despertar el meu interès. Al vespre, mentre mirava la informació corresponent a la plana web, resulta que el nivell mínim és el C1. Ara sí que necessit un/a orientador/a...

Per altra banda, d'aquest curs també me'n duc l'experiència de compartir-lo amb gent d'altres bandes del món (per cert, el finès és en realitat suec -si no em torn equivocar-, la xinesa és en realitat singapuresa -he cercat com s'escriu- i a la classe també hi havia una polonesa). Tal i com havíem demanat el primer dia, hem xerrat moltíssim sobre diversos temes que han anat sorgint (política, religió, economia, educació, ecologia...) i hem escrit més que mai, tres redaccions mínim per setmana (i sí, aquesta vegada les he fetes totes!). Premi per a qui endevini amb qui m'ho he passat millor...

El darrer dia de classe vàrem fer una visita guiada al parlament. Al principi em costava molt entendre el guia, però poc a poc vaig anar agafant la cadència i cap al final ja entenia moltes més coses. L'antiga sala de reunions és indescriptible. Pintures, escultures, simbolismes... I ahir ens varen donar els diplomes que acrediten el nivell assolit. A més, durant la cerimònia, els/les participants al "curs" de cant vàrem interpretar tres cançons davant tots/es els/les companys/es. Per cert, aquest any també he anat a les "lliçons" musicals de na Michaela, on entre altres músics han sonat els meus admirats Wise Guys, "Nur für dich" i "Hamlet". 

De la feina encara tenc poc per explicar. Aquesta setmana he conegut molta gent, pares, mares i alumnes. No faré comentaris, almenys no de moment. A més, potser seria contraproduent. Ja veurem com es desenvolupen els esdeveniments, les primeres impressions no em solen funcionar. He d'anar alerta amb el meu català, això sí... No, no hi ha res negatiu, només que em mantenc escèptica. 
La recerca de pis. Per fi, finalitzada. Seria avorrit i innecessari explicar tot el que he fet, així que anirem al que ens interessa. Tenim (sí, tenim) un lluminós i espaiós cinquè pis, a un edifici antic però reformat, al districte 5, a uns tres quarts d'hora caminant de la feina. Des de la meva habitació puc veure un bon tros de Viena i més enllà. La cuina i el bany són completament nous -i tenim jacuzzi-. I qui som els que "tenim" aquest pis? En Niyazi, un amic seu i jo.

En Niyazi és un company del curs d'alemany que dos dies abans d'acabar em va demanar si m'interessava compartir pis. Què voleu? Me'n vaig a viure sola, amb desconeguts, o amb un turc adorable? La resposta era òbvia -tot i que no va ser fàcil del tot, vaig dubtar molt sobre si em deixava dur per les emocions o era una decisió objectiva i pràctica; encara ara no he arribat a una conclusió clara-, així que ahir vàrem anar a veure el pis, vàrem pagar la reserva i a partir de dilluns ja està disponible.    

dissabte, 4 de setembre del 2010

Redefinint Viena

Gairebé duc una setmana aquí i encara no m'havia entretengut a escriure un poc. La recerca de pis és més àrdua del que en principi havia imaginat, i la major part del temps la pas davant la pantalla, Mietwohnung per amunt Mietwohner per avall. El que trob o és fora del meu abast (fiança de 4000€? tu flipes!), o no té mobles o ja està agafat; he arribat a trobar pisos amb la dutxa integrada a la cuina! Però no desesperarem, encara em queden dues setmanes, i en cas de casos quedaré a la residència, tot i que avui he vist que han pujat una mica els preus (sempre puc compartir habitació, encara que molta il·lusió no em fa).
Vaig posar punt i final a l'estiu amb el comiat de fadrins d'en Tomeu i na Coral, perfectament integrat dins la celebració del dia de Sant Agustí, la nostra festa major. Un bon dinar, tots amb la mateixa camiseta vermella i després una visita guiada a Felanitx per part dels nostres estimats amics vestits de "sevillanes" (sí, tots dos igual), amb un "espontani" flashmob a Sa Font de Santa Margalida i acabant tots junts a la verbena. Dic acabant i en realitat no sé què varen fer ells després d'acompanyar-me al cotxe i acomiadar-me també a mi entre llàgrimes contingudes o sense contenir. 

Quan vaig arribar, diumenge migdia, feia fred. Vull dir comparat amb els 35º que havia deixat a Mallorca. 20º menys es noten a la pell. Ja em sabia el camí de tot, així que sense perdre temps vaig partir amb el tren per després fer un parell d'estacions amb U-Bahn. Com que estic a la mateixa residència de l'any passat, Schottentor era el lloc indicat on sortir per, una vegada a la superfície, contemplar la Votivkirche encara a mig restaurar (la façana, vull dir). Sense cap problema vaig arribar a l'Albert Schweitzer Haus, vaig pagar la fiança i vaig pujar a l'habitació. Enguany no he estat tan sortada i em toca una habitació com a mínim la meitat de petita, sense cuina i compartint entrada i bany amb una altra al·lota (que encara no hi era). En desfer la maleta, una sorpresa en forma de botella de sabó oberta...
En Jaume i na Mercè m'havien preparat una gran benvinguda que consistia en trobar el dinar fet quan arribàs a casa seva. Què bé!!!! Un bon plat de pasta, una estona de conversa, una mica d'ajuda tècnica i vaig tornar a la residència a conèixer la meva companya. Nom Kristina i és de Sèrbia. Està convençuda que jo ho sé tot sobre Viena i natürlich vol que l'acompanyi per tot arreu. Està bé. Deixarem de banda la soledat durant almenys tres setmanes.
Hauré de resumir un poc la resta de la setmana, que sinó això es farà il·legible.
Dilluns: prova d'alemany a la Universitat. Prou satisfeta, l'any passat estava al nivell 5 i enguany al 8, és a dir B2/2. Visita a l'ambaixada, ràpida, per conèixer el personal i començar amb la burocràcia (una altra vegada). El tècnic d'educació és català (iuhuuuuuuuu). Faré feina els dilluns, dimecres i dijous amb tres grups d'edat diferents (van dels 7 als 17, glups).
Dimarts: distribució per grups. Estic al 8.01, la mestra nom Ruth i és vienesa. A la meva classe hi ha (com no) turcs, serbis, una paraguaiana, un finès, un francès, una búlgara, una xinesa... i algú més que ara no dec recordar.
Dimecres: dues vegades a l'Ambaixada per al final no trobar-hi ningú i deixar els papers a l'entrada...
Dijous: conferència sobre Pop/Rock a Alemanya. Tot seguit, sessió de coral en alemany. Tot això amb na Michaela, que es va recordar de mi i la meva passió per Wise Guys.
Divendres: altra volta a l'Ambaixada, però al matí, deixant a mitges una classe molt interessant. Compra d'una entrada per anar a veure Wise Guys aquí a Viena. Em queda pendent la de Lord of the Dance, amb Michael Flatley. No se'm pot passar!

Avui hem visitat el Hofburg amb na Kristina i na Kae, una japonesa que va a classe amb ella i que és a Viena per estudiar Ciències de la Música. Hem vist la Silberkammer, el Sissi Museum i els Kaiserappartements. Unes quatre hores de luxe i història.

Quan ja no era hora, hem anat a dinar a un Vapiano, que com que és una espècie de restaurant de menjar ràpid però millor pots menjar quasi a qualsevol moment del dia. Després hem passejat una estona pel centre, fins que les botigues han tancat.

Estic molt bé. Som optimista amb això de la recerca de pis, quan menys ho esperi arribarà el meu, allà on m'he de sentir bé tot el temps que duri aquesta experiència que tot just començ. Intentaré no enyorar-me gaire, més que res per la meva salut emocional, no perquè m'oblidi de ningú.