Noces de març

22.03.2014

Sabíem que era una aposta segura delegar la preparació de la festa. Més encara quan els encarregats eren Hexe i JP. Varen acceptar de seguida i amb una simple entrevista en varen tenir prou per imaginar i desenvolupar una idea.

Per la nostra part només va quedar decidir la llista de convidats, tasca ben difícil, ja que suposava deixar molta gent al marge de la festa, i la logística pels que vendrien de fora.

Un dia abans vàrem viatjar des de Menorca, Ullsdecolormel, Barretdepalla i jo. Entre acomodacions vàries vàrem acabar tard, mentre Hexe, JP i altra gent que no sabíem donaven els darrers retocs al local escollit.

El dia es va despertar mig gris -no faré cap més comentari- i en poc temps ja hi havia gent rondant per Ca'n Peu. Jo tenia cita amb manicura (regal de Hexe!) i perruqueria, i no va ser fins prop de migdia que vaig poder veure, per fi, el meu «vestit» de núvia, que Hexe havia mantingut amagat fins el darrer moment. Una camisa verda amb mànegues amples marró amb reflexes daurats i una llarga cua del mateix material, d'inspiració elfa, que vaig completar amb calçons negres i sabates marrons. No gaire enfora Ullsdecolormel s'emprovava la seva capa de jedi.

Tot a punt, vàrem partir cap a Son Pou, popularment «Els Caragols». No érem els primers, molta alegria de veure família i amistats, un grup arribat des de Viena, un altre des de Terrassa, també de Menorca... Besades, abraçades, rialles i temperatura agradable, tot i uns núvols que amenaçaven pluja i no ens deixaven tenir el boti-boti pels nins i nines muntat.

Mentre una porcella i un mè voltaven poc a poc damunt el caliu, vàrem tastar coques i calçots amb romesco, drets, xerrant ara amb un, ara amb una altra, gaudint de la gent i del menjar. Quan els organitzadors ho varen trobar convenient la gent va començar a entrar al menjador, deixant-nos a nosaltres els darrers, com marcava el protocol. Just abans d'entrar, hi havia una bosseta de benvinguda per a cadascú (en desconeixíem el contingut), també per a nosaltres dos, que va resultar que indicava a quina taula s'havien de seure els convidats. En entrar... uaaauuuuuu.... sense paraules... Ambientació curradíssima mescla d'El Senyor dels Anells i Star Wars, els vienesos taral·lejant la marxa imperial... i nosaltres sense saber cap on mirar. Naus, lletres, heura, espases làser, mira! L'estrella de la Mort! Mira! Els nostres noms! Mira els tovallons!... 

Hi havia tres taules llargues, i a cadascuna dos llocs buits. Havíem de seure una estona a cada lloc, ens ho farien saber mitjançant un senyal acústic prou audible. I vàrem seure. Seria impossible descriure tot el dinar, d'una taula a una altra, amb sorpreses ara sí, ara també, amb un menjar deliciós (menú: caragols i carn, macarrons pels menuts -i algun no tan menut-, dolços i beguda a voler), amb un tracte meravellós, amb emocions i ploreres... Un àlbum de nosaltres de petits i amb un trosset de vida en comú, una capsa plena de cosetes vieneses, papers dins les bosses de benvinguda per deixar missatges dins l'estrella de la mort, fotos de fars, el boti-boti per fi en funcionament... i el millor de tot, sentir l'escalfor de la gent. Tòpic però real. 

Acabat el dinar va arribar la «cerimònia». Darth Vader JP va fer el seu discurs i vàrem passar a l'intercanvi simbòlic de regals, la manera que vàrem triar per casar-nos. Per part d'Ullsdecolormel, unes dolces i emocionades paraules i un ANELL!!!! Sí, sí, sí!!! El meu ja marit em va regalar un anell! I a més, edició limitadíssima, fet expressament per mi i per aquest dia. Tenc un anell!!!! Per part meva, un mix de cançons prou significatives (amb ajuda guitarrística, merci JM!), una moto en miniatura i totes les pel·lícules de la saga Star Wars en Bluray.

Han passat molts mesos ja, segur que em deix alguna cosa, si hi éreu, ho llegiu i teniu ganes de compartir algun record més, endavant!!!!

*Fotos de Germà d'Ullsdecolormel

L'espera (dolça)

Valga'm Déu l'estona que feia que no passava per aquí. Altres dèries han ocupat el meu temps i el nostre espai, fins el punt que gairebé nou mesos després...

Sí, gairebé nou mesos després. Estam a punt per veure't la cara, ja tenim les coses bàsiques preparades i només falta que decideixis començar el viatge de sortida per aquest canal que imagin estret i insuficient, però que segurament serà perfecte per a tu. 

És com un somni, a la darrera entrada anava de concert i en aquesta estic parlant amb la nostra filla. Filla!!!! Ullscolordemel descansa al meu costat, ell és qui ha treballat més per assegurar-te totes les comoditats materials que pensam que seran bones. Jo ja no puc fer gran cosa, amb aquesta panxa que sembla que no pugui ser més grossa i les cames que no aguanten dretes gaire estona. Però estic bé. Està essent una experiència meravellosa, m'he trobat còmode, feliç, tot aquest temps. 

Hem tengut temps de casar-nos (legalment, a la pràctica ja ho havíem fet al març! I a l'abril!), d'anar de viatge de noces, quinze dies en caravana per Àustria, de passar temps a Felanitx i a Terrassa, de deixar la feina un i tenir-la a deu minuts de casa l'altra, de fer pilates i anar a caminar sovint, d'acabar de guarnir casa nostra, de fer totes les revisions pertinents i fins a quatre proves de glucosa, d'engreixar molt poc durant set mesos i a bastament els dos darrers, d'ampliar coneixements amb lectures interessants i, sobretot, de fer-nos a la idea que en un no res seràs aquí i, com ens diuen tantes i tantes vegades, ens canviaràs la vida (i nosaltres, els teus pares, encantats que així sigui).

Quan vulguis...