dimarts, 24 de novembre del 2009

Caps de setmana (IV)

Praha (1 novembre)

Em vaig poder recuperar dormint fins les 9. Mentre ens anàvem aixecant, dutxant, vestint... en Piotr i na Lenka varen anar a comprar el berenar.

Quan vàrem sortir al carrer tornava fer molt de fred. Vàrem tornar amb el bus cap a Praga. El primer que vàrem fer va ser anar a ca na Marketa a deixar les maletes, perquè aquella nit havíem de quedar a dormir allà. Després volíem visitar una part del castell i la catedral, i ens va anar bé perquè vàrem arribar just quan feien el canvi de guàrdia a l'entrada. Vàrem anar molt ràpid... bé, en Piotr no tant. En això ens assemblam, quan som a un lloc volem veure-ho tot, però clar, si vas amb altra gent t'has d'adaptar. I quina ràbia em va fer que just llavors la meva càmera decidís que ja no feia més fotos. Per sort, hi havia aparells abastament. En sortir del recinte del castell vàrem gaudir una altra vegada de vistes privilegiades, com ho demostren les fotos que els i les altres varen fer. Alguna n'hi ha amb la meva "estufeta" particular.

A migdia en Piotr havia de partir. El seu tren cap a Breslau sortia prest. Vàrem fer un comiat doble, ja que ens pensàvem que se n'anava per un altre camí, però al final va resultar que agafava el mateix metro que nosaltres. I va sorgir la pregunta: Perquè a totes ens ha fet dues besades i a tu tres? No en tenc (o no vull tenir) ni idea.

Vàrem anar a dinar al centre i abans que es fes fosc vàrem anar a fer una volta, sense na Lenka, que tenia coses a fer. N'Eva i jo ens vàrem emocionar amb una botiga on hi havia armadures, cotes de malla, espases, miniatures, penjolls... la fosca va tornar ben aviat però vàrem seguir caminant pels carrers de Praga. Vàrem travessar el riu per poder passejar per l'altra banda de la ciutat, igual d'interessant. Al final tots vàrem acabar comprant cosetes (per exemple, una bossa més grossa, que la meva havia quedat petita, una altra vegada).

Vàrem tornar veure na Lenka a l'aturada de metro Nádrazí Holesovice, que venia acompanyada del seu al·lot. També es fa afegir al grup un amic seu (que ja havíem conegut a Viena) i un altre jove. Ens varen dur a un local una mica fosc però molt original, un autèntic laberint de sales i passadissos decorats amb diferents tipus de motors, alguns amb moviment i tot. Vàrem beure cervesa txeca. Bona, bona.

Per sopar, els "autòctons" varen triar el lloc, que va estar molt bé. I ja s'acabava per mi el cap de setmana. Vàrem anar a dormir a ca na Marketa, i com que jo era la primera que m'aixecava l'endemà, em va tocar dormir a la cuina (!).

I pràcticament ja està. El dilluns vaig partir ben prest, metro, autobús, aeroport de Praga -overbooking que quasi em permet agafar vol directe, però al final no-, aeroport de Zurich -retard del següent vol-, aeroport de Barcelona i Menorca novament.

Curt, intens... com totes les coses que m'agraden, ha valgut la pena.




dilluns, 16 de novembre del 2009

Caps de setmana (III)

Praha (dissabte 31)

A part del fred, que el vaig solventar amb jaqueta i mocador pel coll, el primer problema amb el que em vaig trobar va ser la llengua. Els meus coneixements en llengües eslaves són completament inexistents, així que les instruccions en txec que hi havia a la màquina que m'havia de vendre els bitllets de bus no m'ajudaven gens... Per sort, algú xerrava castellà i m'hi vaig acostar. Em va indicar com ho havia de fer, l'equivalència entre euros i corones i que si no feia via l'autobús em deixaria. La màquina no volia les meves corones recent canviades a l'aeroport, i efectivament vaig perdre el bus. Afortunadament deu minuts més tard en venia un altre, i vaig tenir el temps suficient per treure el bitllet.

Vaig anar fins a la darrera parada del bus, Dejvická, i primera del metro. Em vaig comunicar amb missatges de mòbil amb na Lenka i em va indicar que anàs fins l'aturada de Malostranská, a la vora del riu. Allà ja m'esperava ella. Quina alegria tornar-te veure! Vam sortir al fred carrer i vam anar a trobar la resta de gent, que havien pujat amb un funicular per tenir una vista general de la ciutat. Pel camí vam estar xerrant (per fi, en alemany!) i vaig poder gaudir jo també de les vistes.

A dalt els altres esperaven. Del curs de l'estiu hi havia n'Eva i en Piotr. També na Lola (companya d'habitació de n'Eva però que havia anat a una altra classe), en Xavi (al·lot de n'Eva), en Bernat (amic d'en Xavi), na Marketa (germana de na Lenka) i el seu al·lot (de na Marketa, que no me'n record del nom). Salutacions, abraçades, besades, presentacions... i en Piotr que em va enganxar del braç i ja no em va amollar en tot el cap de setmana. I jo, encantada :)

Vam baixar a peu. Només eren poc més de les cinc però ja feia fosca, o sigui que el dissabte només vaig gaudir de Praga de nit. Però ja està bé. Vam fer fotos, vam passejar pels carrers i un poc més tard ens vam acomiadar de les germanes, que tenien coses a fer. Vam aprofitar per anar pel centre. Alguns volien comprar titelles, d'altres dolços, i jo un jersei ben gruixut (que posàs Praha...). Em van dur a veure el rellotge astronòmic a l'Ajuntament vell. En Piotr va voler entrar a una exposició d'Alfons Mucha, i el vaig acompanyar. Curiosament, el carnet de l'EOI que aquí només em serveix per pagar una mica menys al cinema quan fan pel·lícules en versió original, allà em va servir per accedir al descompte per estudiants... Genial, l'exposició. Em va agradar molt.

A les vuit ens havíem de veure amb na Lenka i na Marketa, però feien tard i les vam esperar arrecerats. Feien prop de mitja hora tard i quan estava apunt d'enviar un missatge, na Lola es va adonar que n'havia rebut un. Ens estaven esperant a una altra estació feia estona! A sobre ens vam equivocar i encara vam fer més tard. Quin embull. Per fi vam arribar allà on era na Marketa, i ens va dur fins un restaurant prop de casa seva. Per entrar en calor, vi calent, boníssim. I després plats txecs variats. També bons.

En haver acabat semblava que els al·lots tenien ganes de festa, però les al·lotes no. I jo encara menys, que el cansament de les hores de viatge ja feien acte de presència. A sobre havíem d'anar fins a ca na Lenka, a Brandýs nad Labem, el que suposava una bona estona de metro i una altra de bus. Així que vam partir.

A ca na Lenka ens vam repartir els llits i poc temps després tots dormíem com angelets. Em va tocar dormir amb n'Eva, tot i que no acab d'estar segura si... bé, deixem-ho estar.

divendres, 13 de novembre del 2009

Caps de setmana (II)

Per Tots Sants... Menorca-Cardedeu-Praga.

Vaig sortir de Menorca el divendres 30 d'octubre en mànega curta. Quina calor que feia! Semblava que al fred li feia peresa instal·lar-se a l'illa. Durant la setmana havia estat mirant el temps a Praga i havien arribat als 0º, tot i que na Lenka m'havia dit que faria fred, però "no massa" -o això vaig entendre jo, que darrerament vaig molt despistada pel món-. Així, dins la petita motxilla hi duia una muda de roba, un mocador i una jaqueta, la mateixa que vaig fer servir aquest estiu a Viena i Hawaii...

A l'aeroport del Prat, vaig poder gaudir de les noves instal·lacions, agafant amb molt d'encert els passatges de Swiss Air per l'endemà. Després, una petita excursió en bus per arribar fins a la Renfe, que parteix de la terminal antiga. Per anar fins a Cardedeu no fa falta canviar de tren a Sans, com passava abans, sinó que és el mateix el que fa el trajecte. Perfecte. Vaig continuar llegint "Mil sols esplèndids", de Kahled Hosseini (el mateix autor d'"El caçador d'estels"), que ja em tenia completament enganxada. I el camí es va fer curt. En baixar a Cardedeu ja vaig sentir que la temperatura havia baixat considerablement. Només dos minuts i na Núria va venir a cercar-me. De seguida vàrem anar a casa seva, una planta baixa que comparteix amb dues al·lotes més, i una estelada que guaita del terrat, com havia de ser.

Ens vàrem posar al dia de tots els temes pendents, més d'un any feia que no ens havíem vist! Després va arribar una amiga seva, que casualment també és amiga de n'Antònia de Deixa't Anar i feia poques setmanes ens havíem trobat a les seves noces. Vàrem fer el sopar i vàrem continuar xerrant. Va arribar l'hora d'anar a dormir, que l'endemà el despertador sonaria ben prest...

...com de fet va ser. A les cinc i mitja em vaig aixecar, em vaig vestir, vaig donar les gràcies a na Núria i vaig partir cap a l'estació. Vaig arribar d'hora a l'aeroport. Altra volta excursioneta amb bus i com que no havia de facturar cap maleta, vaig anar directament a la porta de sortida cap Europa. Escala a Ginebra (Genève, Genf, Ginevra, Genevra, com volgueu). Vaig tornar escoltar francès una altra vegada després de molt temps. Tenia unes quantes hores (suficients, direm) i vaig acabar el llibre que havia començat el dia anterior...

A les quatre i mitja de l'horabaixa vaig arribar -per fi- a Praga (Praha), vint-i-quatre hores després de sortir de Menorca. I tot just creuar la porta de l'aeroport el fred em va pegar una galtada amb totes les seves forces...

diumenge, 8 de novembre del 2009

Caps de setmana (I)

S'acumulen les setmanes. O vist d'una altra manera, el que s'afegeix a la llista són tots aquells dies que voldria contar, o fer-ne una ressenya, o escriure'n un comentari. Bàsicament es tracta de caps de setmana. No perquè la resta no sigui interessant, però ara mateix no em ve de gust xerrar de feina o d'estudis.

Darrer cap de setmana d'octubre. Fira del Pebre Bord. Felanitx.


Divendres, aprofitant que havia de quedar a Maó -entre altres coses per celebrar que na Rosa acabava la temporada de feina- vàrem sortir una estona. Primer de tot vàrem anar a sopar al Pierro, al port, amb na Xisca, na Lídia i una companya seva. Després vàrem arribar a l'Akelarre, on hi havia una festa ara no record ben bé de què, però vàrem ballar i beure una mica. Com que l'endemà m'havia d'aixecar prest, devers les dues vàrem partir a dormir (i també estava cansada...). Vaig posar el despertador -o això pensava- i em vaig dormir profundament... fins que na Lídia em va despertar a les 8. El meu vol sortia a les 8:15, no arribava.



Així i tot em vaig dutxar i na Lídia em va dur a l'aeroport. Afortunadament el meu passatge es podia canviar i vaig sortir de Menorca a mitjan matí. Ma mare va venir a cercar-me i ja em va deixar a l'auditori, on altres membres d'Abeniara acabaven de muntar escenari i decorats. Em varen posar al dia de les "peripècies" dels nostres convidats d'aquesta any a la V Mostra Folclòrica de la Fira del Pebre Bord, dos grups, uns de València i els altres de Ciudad Real. Em vaig dedicar a acabar de pulir la presentació i a migdia vaig anar a dinar a ca na Joana... quant temps feia?


El temps va passar ràpid i ja teníem els convidats a l'auditori, amb un petit problema: no hi cabien tots a la sala destinada a canviar-se de roba. Solució? Telefonada al batle. I les portes de l'ajuntament -que des que l'altre edifici està en obres ara les dependències es troben a l'antiga estació enològica, que fins fa poc temps va ser l'ambulatori i està just al costat de l'auditori- es van obrir.



Grups col·locats -als seus seients, vull dir-, tothom al seu lloc i em vaig posar al meu "espai habilitat" per ser la veu en off de l'acte. Una breu introducció i els primers en actuar van ser Asociación Cultural Coros y Danzas de Nuestra Señora de los Remedios de Calzada de Calatrava (de Ciudad Real), amb una escenificació d'unes noces pel ritus mossàrab. Els van seguir Grup de ball Les Folies de Carcaixent (València), músiques i danses molt semblants a les nostres i finalment, per tancar la mostra, vàrem pujar a l'escenari el grup Abeniara. Enguany la mostra estava ambientada a un dia de matances, així que el repertori de cançons i balls tenien molt a veure amb aquesta activitat, fins i tot vam avançar una jota del que serà ben aviat el nostre primer disc.


Després de la mostra, vàrem fer una petita excursió fins l'edifici dels Ramaders Agrupats, que hi ha una sala on la gent -grups- hi pot anar per fer sopars o dinars de torrada... pa amb oli en el meu cas. I a dormir que eren més de la una.


L'endemà, Fira del Pebre Bord. Vaig aprofitar per anar a fer una volta amb la meva mare. A migdia vaig anar a dinar amb la família i l'horabaixa vaig anar cap al Parc Municipal, per ajudar a preparar la ballada. Puntuals, a les 5 va començar a sonar el grup Pinyol Vermell de Campos. Poc a poc la pista s'anava omplint de gent. El segon grup va ser Esclafits i Castenyetes d'Artà. Per acabar, Abeniara. Només vaig poder estar amb ells mitja hora, ja que l'avió per tornar a Menorca no esperava.

Cap de setmana musical, cultural, intens... amb la ressaca de la nit de les Verges -un poquet en vaig escoltar des de Menorca via telefónica, amb una Tuna Regalèssima de cada vegada més coneguda, tant, que fins i tot les forces de seguretat de la vila -els municipals- els han d'escortar en segons quines ocasions... quina llàstima tot plegat.