dilluns, 16 de novembre de 2009

Caps de setmana (III)

Praha (dissabte 31)

A part del fred, que el vaig solventar amb jaqueta i mocador pel coll, el primer problema amb el que em vaig trobar va ser la llengua. Els meus coneixements en llengües eslaves són completament inexistents, així que les instruccions en txec que hi havia a la màquina que m'havia de vendre els bitllets de bus no m'ajudaven gens... Per sort, algú xerrava castellà i m'hi vaig acostar. Em va indicar com ho havia de fer, l'equivalència entre euros i corones i que si no feia via l'autobús em deixaria. La màquina no volia les meves corones recent canviades a l'aeroport, i efectivament vaig perdre el bus. Afortunadament deu minuts més tard en venia un altre, i vaig tenir el temps suficient per treure el bitllet.

Vaig anar fins a la darrera parada del bus, Dejvická, i primera del metro. Em vaig comunicar amb missatges de mòbil amb na Lenka i em va indicar que anàs fins l'aturada de Malostranská, a la vora del riu. Allà ja m'esperava ella. Quina alegria tornar-te veure! Vam sortir al fred carrer i vam anar a trobar la resta de gent, que havien pujat amb un funicular per tenir una vista general de la ciutat. Pel camí vam estar xerrant (per fi, en alemany!) i vaig poder gaudir jo també de les vistes.

A dalt els altres esperaven. Del curs de l'estiu hi havia n'Eva i en Piotr. També na Lola (companya d'habitació de n'Eva però que havia anat a una altra classe), en Xavi (al·lot de n'Eva), en Bernat (amic d'en Xavi), na Marketa (germana de na Lenka) i el seu al·lot (de na Marketa, que no me'n record del nom). Salutacions, abraçades, besades, presentacions... i en Piotr que em va enganxar del braç i ja no em va amollar en tot el cap de setmana. I jo, encantada :)

Vam baixar a peu. Només eren poc més de les cinc però ja feia fosca, o sigui que el dissabte només vaig gaudir de Praga de nit. Però ja està bé. Vam fer fotos, vam passejar pels carrers i un poc més tard ens vam acomiadar de les germanes, que tenien coses a fer. Vam aprofitar per anar pel centre. Alguns volien comprar titelles, d'altres dolços, i jo un jersei ben gruixut (que posàs Praha...). Em van dur a veure el rellotge astronòmic a l'Ajuntament vell. En Piotr va voler entrar a una exposició d'Alfons Mucha, i el vaig acompanyar. Curiosament, el carnet de l'EOI que aquí només em serveix per pagar una mica menys al cinema quan fan pel·lícules en versió original, allà em va servir per accedir al descompte per estudiants... Genial, l'exposició. Em va agradar molt.

A les vuit ens havíem de veure amb na Lenka i na Marketa, però feien tard i les vam esperar arrecerats. Feien prop de mitja hora tard i quan estava apunt d'enviar un missatge, na Lola es va adonar que n'havia rebut un. Ens estaven esperant a una altra estació feia estona! A sobre ens vam equivocar i encara vam fer més tard. Quin embull. Per fi vam arribar allà on era na Marketa, i ens va dur fins un restaurant prop de casa seva. Per entrar en calor, vi calent, boníssim. I després plats txecs variats. També bons.

En haver acabat semblava que els al·lots tenien ganes de festa, però les al·lotes no. I jo encara menys, que el cansament de les hores de viatge ja feien acte de presència. A sobre havíem d'anar fins a ca na Lenka, a Brandýs nad Labem, el que suposava una bona estona de metro i una altra de bus. Així que vam partir.

A ca na Lenka ens vam repartir els llits i poc temps després tots dormíem com angelets. Em va tocar dormir amb n'Eva, tot i que no acab d'estar segura si... bé, deixem-ho estar.

Cap comentari:

Publica un comentari