divendres, 13 de novembre de 2009

Caps de setmana (II)

Per Tots Sants... Menorca-Cardedeu-Praga.

Vaig sortir de Menorca el divendres 30 d'octubre en mànega curta. Quina calor que feia! Semblava que al fred li feia peresa instal·lar-se a l'illa. Durant la setmana havia estat mirant el temps a Praga i havien arribat als 0º, tot i que na Lenka m'havia dit que faria fred, però "no massa" -o això vaig entendre jo, que darrerament vaig molt despistada pel món-. Així, dins la petita motxilla hi duia una muda de roba, un mocador i una jaqueta, la mateixa que vaig fer servir aquest estiu a Viena i Hawaii...

A l'aeroport del Prat, vaig poder gaudir de les noves instal·lacions, agafant amb molt d'encert els passatges de Swiss Air per l'endemà. Després, una petita excursió en bus per arribar fins a la Renfe, que parteix de la terminal antiga. Per anar fins a Cardedeu no fa falta canviar de tren a Sans, com passava abans, sinó que és el mateix el que fa el trajecte. Perfecte. Vaig continuar llegint "Mil sols esplèndids", de Kahled Hosseini (el mateix autor d'"El caçador d'estels"), que ja em tenia completament enganxada. I el camí es va fer curt. En baixar a Cardedeu ja vaig sentir que la temperatura havia baixat considerablement. Només dos minuts i na Núria va venir a cercar-me. De seguida vàrem anar a casa seva, una planta baixa que comparteix amb dues al·lotes més, i una estelada que guaita del terrat, com havia de ser.

Ens vàrem posar al dia de tots els temes pendents, més d'un any feia que no ens havíem vist! Després va arribar una amiga seva, que casualment també és amiga de n'Antònia de Deixa't Anar i feia poques setmanes ens havíem trobat a les seves noces. Vàrem fer el sopar i vàrem continuar xerrant. Va arribar l'hora d'anar a dormir, que l'endemà el despertador sonaria ben prest...

...com de fet va ser. A les cinc i mitja em vaig aixecar, em vaig vestir, vaig donar les gràcies a na Núria i vaig partir cap a l'estació. Vaig arribar d'hora a l'aeroport. Altra volta excursioneta amb bus i com que no havia de facturar cap maleta, vaig anar directament a la porta de sortida cap Europa. Escala a Ginebra (Genève, Genf, Ginevra, Genevra, com volgueu). Vaig tornar escoltar francès una altra vegada després de molt temps. Tenia unes quantes hores (suficients, direm) i vaig acabar el llibre que havia començat el dia anterior...

A les quatre i mitja de l'horabaixa vaig arribar -per fi- a Praga (Praha), vint-i-quatre hores després de sortir de Menorca. I tot just creuar la porta de l'aeroport el fred em va pegar una galtada amb totes les seves forces...

Cap comentari:

Publica un comentari