dimecres, 15 de juliol del 2009

Stadtpark

Dimarts, 14 de juliol.

Ens hem endinsat una mica dins la cultura vienesa, sobretot amb les peculiaritats de l'alemany que es parla aquí. També hem escoltat una cançó, Ich bin halt so gern in Wien, típica activitat d'omplir els espais en blanc. Després hem treballat els verbs amb prefixe. Tampoc no és fàcil, no, una partícula pot fer que el verb canvii el seu sentit per complet. Va, ànim, em diria jo mateixa. Ets aquí perquè t'agrada, no has de demostrar res ni tampoc t'hi jugues res. Tranquil·litat. El que importa és el que al final de juliol hauré après, que estic segura que serà molt. Però és que en dos dies tenim una prova! I a més he de preparar una exposició oral de cinc minuts i no sé quin tema triar! Respira. Ja està...

Avui horabaixa hem començat el curs de vals vienès. Per sorpresa meva, som molts, 16 al·lotes i quasi el mateix nombre d'homes! Molt interessant, això sí, mareja. Ballar vals mareja molt! Hem fet moltíssimes voltes i estones veies gent aturant-se i agafant-se a una cadira o a la paret, evidentment jo som una d'aquestes persones. La mestra o és molt optimista o menteix descaradament... que ho feim beníssim? que tenim talent natural? que ja sabem ballar? però si entre trepitjades, marejos, voltes, semi-voltes, passes... ens perdem! És veritat que n'hi ha algun, sobretot entre els homes, que balla molt bé, però... bé, supòs que val més que ens animi per tornar-hi la setmana que ve. He de reconèixer que ha estat divertit, això no li lleva ningú.

Després de la suada (dues hores de taller de dansa!), he pujat a l'habitació a dutxar-me i he anat a trobar-me amb en Herwig, que ja m'esperava a Stephansplatz. No hem visitat cap local. M'ha duit a conèixer i passejar per l'Stadtpark, els seus caminets, els seus llacs, les seves zones d'esbarjo on molta gent llegeix, descansa, juga, els seus ponts per damunt el Wien Fluss, els seus arbres... i els seus mosquits. Aquí no funciona allò de si som amb una altra persona no piquen. Hi ha una autèntica plaga, ja ens ho havia dit na Christiane i ho he llegit també a un diari. Agradable vetllada amb en Herwig, quanta paciència té! tot i que avui només hem hagut de recórrer a l'anglès en comptades ocasions. Clar, és més fàcil entendre't sense interferències musicals... Anava preparat, dues cerveses ben fresquetes dins la motxilla. Merci per aquestes estones de conversa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada