dijous, 9 de juliol de 2009

Stephansdom

Dimecres, 8 de juliol.

Hi ha moviment. Sembla que els grups encara no estan ben definits. Per això, hi ha gent que desapareix i d'altra que arriba. Avui ho ha fet un finès, molt alt, molt blanc i amb cap cabell. El primer que hem fet ha estat una ronda de noms, na Christiane provava de recordar com ens dèiem i la resta provàvem de recordar alguna informació. La majoria són noms que mai no havia sentit, així que només he après els de n'Eva, n'Antón i na Luciana. Temps.

Hem continuat amb adjectius i descripcions. Hem fet un joc que consistia en completar els sufixos d'una taula d'adjectius, semblant al que seria el "quatre en línia", anàvem en parelles i ens enfrontàvem a una altra parella. En Heik (ara ho record!) i jo hem guanyat a dos turcs. També hem repassat en quins casos no hem de posar article. Està bé, a cada classe xerram una mica, jugam, feim gramàtica i escrivim un poc. A més, feim dues pauses al llarg del matí, així que no es fa gens pesat i de fet passa ràpid.

He quedat amb n'Eva per l'horabaixa visitar l'Stephansdom. Pensant fer tard, he arribat la primera. Just davant l'entrada de la catedral hi ha un munt d'homes vestits més o menys d'època que et fan ofertes per anar a sentir concerts de música clàssica. Ja els coneixia del febrer... un d'ells se m'ha acostat i hem xerrat una bona estona. Però no sobre concerts ni entrades ni tarifes, sinó que de totes totes volia quedar amb mi per l'endemà anar a fer un cafè. Es veu que no som gens convincent quan dic que no, perquè ha insistit una vegada i una altra, fins i tot demanant-me si el que passava és que tenia parella a Viena... No vol dir que no! I ja està!

N'Eva i les seves companyes de residència, gairebé totes espanyoles, tret de na Lenka (una altra que ara record! la txeca de la nostra classe) i una altra al·lota russa, han arribat prop d'una hora més tard del que havíem quedat. Hem entrat a l'Stephansdom, però clar, aquí tot acaba molt prest, i aviat ens han dit que tancaven... haurem de tornar un altre dia. Després hem anat a passejar i hem arribat fins l'entrada del Hofburg, que just acostar-nos-hi se'm posava la pell de gallina... tornada a la realitat quan he rebut el teu missatge amb la notícia que no volíem cap dels dos. I jo tan enfora! (ja ho sé, no s'acaba el món).


(Hofburg)

A les vuit havia quedat amb en Herwig, una altra vegada a l'Stephansdom. Estrany trobar-nos després d'aquests mesos de mails, no és el mateix escriure que xerrar. Però ha anat molt bé. Li he de fer repetir el que em diu unes quantes vegades però no es posa nerviós, m'explica el que no entenc i ja està. He xerrat molt! Naturalment amb l'ajuda d'una cervesa austríaca al Kaktus. Després m'ha duit a un altre local prop del Bermudadreieck, diferent al primer, però agradable igualment. Així hem fet fins prop de les dotze. M'ha dit que m'acompanyava i jo he entès que fins el metro, però xerrant xerrant he vist que érem a Schottentor, darrera la Votivkirche, és a dir, a quatre carrers de la residència! És ben a prop! No cal, idò, agafar l'U-Bahn per anar al centre. Una cosa més que he après.

Cap comentari:

Publica un comentari