divendres, 31 de juliol de 2009

Orientació

Dijous, 30 de juliol.

S'acosta el final. Avui ha estat el torn d'en Baris i n'Antón. Érem ben pocs a classe, qui més qui menys està cansat. Hem hagut d'esperar que arribàs n'Antón, ja que tenia el full de l'exposició d'en Baris, cosa que na Christiane no entenia. Ben senzill. Ahir vespre, al Campus, n'Antón volia partir per preparar la seva presentació, però el vam convènver que quedàs, i amb l'ajuda del diccionari de n'Eva, l'iPhone de n'Ivan i la banda de darrera del full imprès amb la presentació d'en Baris, un poc d'aquí i un poc d'allà tots vàrem col·laborar per ajudar a escriure el que diria l'endemà. I al final de la nit el paper el tenia ell. Així, en Baris prepara les seves fotos a l'ordinador, i esperam que arribi n'Antón. Per fi arriba. En Baris ens xerra de la història del Rock & Roll. Tot seguit n'Antón ens parla de Galícia.

Com a darrer dia havíem quedat que aniríem a Donauinsel a fer una torrada. Quasi tots els homes, excepte en Gábor, el nostre gentleman (que ni per anar d'excursió es separa dels seus texans ajustats, les sabates de vestir i la camisa planxada), han anat amb els cotxes de n'Antón i en Taner. La resta hem agafat l'S-Bahn i després l'U-Bahn fins al lloc assenyalat, aturant-nos abans a un supermercat a comprar menjar i begudes. A Donauinsel ens hem trobat amb els altres i hem cercat un lloc adient per fer foc. En Cihan ha estat el cuiner. Ha encès el foc i ha torrat tota la carn que havíem comprat. Tota. Mentre, n'Antón ha decidit que feia prou calor com per banyar-se al Donau. No duia banyador, però és igual...

Hem estirat les mantes i estores que dúiem i hem fet una bona rotllana. Hem menjat fins que hem estat ben tips. Na Christiane i en Piotr ens han deixat els primers. En Baris i n'Ivan s'han animat a remullar-se dins el riu. Després hem fet un poc d'horeta... bé, han fet. En Hakan s'ha encarregat que no m'adormís. Ens tiràvem bolletes de no-sé-quin-arbre, ben igual que nins petits. Al final tothom s'ha unit en aquesta lluita Turquia-Mallorca, posant-se d'un bàndol o de l'altre. Crec que l'únic que ha dormit a pler ha estat en Baris. I una estona n'Ivan, ben aferrat a la síndria que en Taner havia duit, i que després ens hem menjat, alguns de manera més fina que els altres.

A les 15:30 en Gábor ha dit que partia, i les al·lotes hem anat amb ell. Aquí ha donat compte de la seva nefasta orientació. Ens ha fet baixar a l'estació equivocada... no res que no es pugui arreglar esperant el proper U-Bahn, però evidentment he arribat tard a la darrera sessió de cant. Per cert, que avui només érem cinc! Tothom ha desertat! La universitat era ben buida avui horabaixa.

Arrib a casa, encenc l'ordinador i em trob de cara amb la notícia. Un atemptat a Mallorca! Però, com pot ser? Mallorca? No ho entenc. I em posa trista. No ho puc creure.

Abans de trobar-nos una altra vegada amb els companys i companyes, he xerrat més de mitja hora per telèfon amb en Miquel. Com enyorava sentir la teva veu! (ai, no, només era un poquet que t'enyorava...) Només han vengut n'Eva, na Lenka, en Piotr i en Muammer. Genug? I molt més tard el nostre Gábor, l'home més guapo de tota la universitat. Li dic cada vegada que ens veim i ell riu. Què ha de fer? Un poc de sopar, una cervesa, un mojito i rialles -afortunadament- i en Piotr ens abandona novament. Ens canviam de bar, que aquest ja el tanquen, i demanam més cervesa. Massa? No, tampoc no és això. Feim una repassada a uns quants personatges de la classe que ens fan riure molt, és el que té no ser-hi i que la cervesa et permeti dir el que potser només havies pensat. No sé si m'explic.

Tard, però no tant com ahir, partim. Sortim del Campus en direcció la residència de na Lenka i n'Eva. En Muammer les acompanya. En Gábor va en una altra direcció i pens que podem anar una estona plegats. Al cap d'una estona de caminar -i riure molt- s'atura, mira el camí que hem fet i em demana: "On anam a classe?". Què vol dir on anam a classe? Allà d'on venim... S'ha tornat equivocar. Hem de desfer el camí. No passa res. Em comenta: "He d'agafar l'S-Bahn". S-Bahn? Quasi a les dues de la matinada? No, rei, no n'hi ha cap. "Que sí, n'estic segur". Vora l'aturada de l'S-Bahn, uns operaris fan feina a les vies. Tu creus que per aquí pot passar cap S-Bahn? Evidentment que no. "Idò he d'anar a agafar l'U-Bahn". U-Bahn? Tampoc n'hi ha cap! "Que sí!" Molt bé, anem a Schottentor, jo t'acompany i ho comprovam... Mira el mapa una vegada i una altra. Es romp. Quan temps fa que vius aquí? Creia que coneixies bé la ciutat... "Igual que tu, un mes". Ostres, nin, això no pot ser. Has d'agafar un bus de nit! Crec que avui pots dormir al Sigmund Freud Park. "Anem a Schottentor". Molt bé. I evidentment, Schottentor estava tancat. Sortim i el següent bus que passa li demana al conductor com pot anar fins a Schlachthausgasse. "M'ha dit que hem d'anar a MuseumsQuartier, però tu pots anar a casa". Ah, no, jo vénc amb tu, així caminaré un poc més. Arribam al lloc. "Hi ha una aturada de bus devora l'Òpera". Gábor, l'Òpera? Això és el Volkstheater! "No som a l'òpera?" Gábor!!!! El final de la història és que hem aturat una parella de vienesos que ens han dit que havíem d'agafar una combinació de busos, però en vista de l'hora que és, en Gábor opta per aturar un Taxi. Molt millor. Potser així arribis segur a casa...

Cap comentari:

Publica un comentari