dimarts, 7 de juliol del 2009

Düsseldorf

Diumenge 5 de juliol. 13:40.

Hauria d'estar arribant a Viena. En comptes d'això, estic asseguda a l'aeroport de Düsseldorf, esperant que aparegui en pantalla el meu vol de connexió per saber on he d'anar. El que ha passat és ben senzill. Viena es resisteix. Una hora i mitja de retard en la sortida des de Palma ha fet que perdés el vol de les 12:30 i que ara hagi d'esperar fins les 17:00, si no hi ha més retards, és clar. Només esper arribar a temps, a la carta que em van enviar des de la Universitat de Viena diu ben clar que he de ser a la residència abans de les 20:00 d'avui. M'hauré d'espavil·lar de valent en arribar (per fi) a Viena. Sembla que la història es repeteix. Al febrer ja ens va passar una cosa semblant, retard a Barcelona i visita (desitjada?) a Berlin per fer-hi nit. No, confii que no em veuré obligada a visitar Düsseldorf de nit.


He dormit poc. Molt poc. No és cap novetat. Ahir vespre en Joan i jo vàrem anar al concert de Tutu-pà a Portocristo. Feia molts mesos que no els veia. Com sempre, fantàstics, em fan ballar del primer fins el darrer acord. A més, són tan simpàtics, s'entreguen de tal manera, ho fan tan bé... Gira, gira el meu cap, Amor per tres, sense cap por, I no tornaràs a dormir ni un dia més tan tota sola, Què faig, què veig, som un boig, un cremat, Blau, Pensar en tu a mi em domina... cantes i balles i crides i rius i al·lucines. Són ells, els meus nins, Tutu-pà.


Ma mare s'ha aixecat ben prest per acompanyar-me a l'aeroport. Darrerament és la única cosa que fa: venir-me a cercar i tornar-me. Hi som ben poc a ca nostra. Vaig i vénc, faig i desfaig, sense passar comptes amb ningú. Supòs que mentre sigui feliç amb el que faig ja els està bé. Supòs. A Son Sant Joan ja he vist que hi havia una hora de retard. Quan he facturat, directament m'han donat el passatge del segon trajecte per les 17:00. No ha estat fins passades les 10:30 que hem entrat a l'avió. Quin avió! El meu seient era el 32K i pensava que era una equivocació. Idò no. Vuit seients per filera! Mai no havia pujat a un com aquest! Enorme! Trajecte tranquil, dormint a estones i començant a practicar la llengua amb la que conviuré les properes setmanes. Bé, per triar si vull el panet amb formatge o mantega i demanar un suc de taronja no necessit gaires paraules, però just el fet d'entendre i no haver de demanar que t'ho repeteixin o t'ho tradueixin...


S'acaba la bateria del meu portàtil. Més tard miraré si trob un endoll o si ho deix per en ser a Viena, que quan em pos a escriure, no hi ha qui m'aturi. La meva preocupació: arribaré a temps?


22:42. Des de la meravellosa habitació de la residència d'estudiants. Me mor de son. De Düsseldorf també hem sortit amb retard, devers tres quarts. Sola el temps pareix que s'allarga, m'ha semblat etern. He cercat algunes distraccions, però les hores de son que duc acumulades fan acte de presència constantment. He començat a sentir xerrar en grec... Grec? Un munt de gent xerrant en grec. Marieta, comences a delirar, ets a Alemanya... però voltant un cantó m'he trobat amb una filera de gent que esperava per embarcar cap a Tessalònica amb Aegean Airlines... Ahhh, ara ja ho entenc. I què he fet? Mesclar-me tant com he pogut amb tota aquella gent per sentir com xerraven entre ells. I jo que em moria de ganes d'amollar un “mou aresei poli i elliniká”... Més tard m'he assegut a una filera de butaques d'aquelles d'aeroport que estava espanyada i si t'asseies a un costat baixaves quasi fins a terra, mentre l'altre extrem s'aixecava, no sé si m'explic. Es veu que no era la primera, una al·lota reia, i jo m'he unit a aquest espectacle, agafant un altre lloc d'espectadora i procurant dissimular el riure cada vegada que algú provava d'asseure's... que no han estat pocs. Lleig, no? Però entre que pensava com avisar i em decidia a fer-ho, era massa tard.


Quins records tot just trepitjar l'aeroport de Viena. Feia tard, però na Mercè s'havia encarregat d'anar fins a la residència a explicar tot això del “Verspätung” i fins i tot li havien donat la clau de la meva habitació, així que ha vengut a cercar-me a l'estació del tren i hem partit cap al campus universitari. He deixat les maletes i hem anat a trobar-nos amb en Jaume. Hem menjat un poquet al mateix campus.


Ja he desfet les maletes i em dispòs a dormir, que em fa falta. Demà el senyor de la recepció m'ha d'explicar quatre coses, entre elles com emprar internet. Ah! I he de fer la prova de nivell! Bona nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada