dijous, 23 de juliol de 2009

Wienerwald

Dimecres, 22 de juliol.

Quin dia! Quina calor fa! Arribam als 35º. Se suposava que aquí tendríem un estiu fresquet... idò no! Només plou i fa fred quan hem d'anar d'excursió amb barca! Costa més concentrar-se a classe, tot i que continua la bona sintonia, i de cada dia més (immer mehr!, m'ha sortit avui!). Treballam la lectura i els temps verbals, Perfekt, Präteritum i Plusquamperfekt. Per fi hem començat amb les exposicions. En Gabor ens ha parlat de Budapest, amb una presentació de diapositives. Na Luciana ens ha posat música brasilera i ens ha explicat d'on ve i quins són els músics i grups més importants. Molt interessant.

En sortir, enlloc d'anar a casa com cada dia, en Muammer, n'Eva, na Lenka i jo hem quedat a un dels restaurants del campus a dinar i... diria (no n'estic completament segura) que m'he menjat una sopa de vedella... ho deixarem així. Teníem poc temps, afortunadament els cambrers són ràpids. He anat a la residència a canviar-me la roba. Avui horabaixa, toca excursió a peu pels boscos vienesos.

A les 14h tornava ser a la Universitat. Érem molts! Hem partit cap a Schottentor, hem pujat a l'S-Bahn, hem canviat de línia a Schottenring i hem seguit fins el final, Hütteldorf. Aquí començava l'aventura. Dic aventura, perquè caminar al ritme que imposava el guia baix el sol d'avui horabaixa costa amunt, no era una passejada. Magnífiques les vistes, indubtablement. El lloc es diu Lainzer Tiergarten, però de Tier (animal), no n'hem vist cap. Es suposa que hi ha porcs senglars, cèrvols, muflons i daines... Aquest bosc el va fer plantar Ferran I, emperador romanogermànic nascut a prop de Madrid, el 1561. El camí de pujada ha acabat, més o menys a la Hubertuswarte, una torre d'observació construïda el 1927, amb una escala de caragol que no s'acaba mai, des de la que efectivament es pot gaudir d'una vista sobre Viena i la seva comarca de 360º. Tot seguit (dues hores i mitja més tard de començar a caminar) hem iniciat el camí de baixada fins la Hermesvilla, un regal de Francesc Josep a la seva dona Sissí per tal que li servís de refugi dins Viena mateix quan volia fer-se enfora de la vida de la cort -molt sovint, per altra banda-. Comparada amb les altres, és una construcció petita, però molt atractiva per als excursionistes que hi arriben, o els que volen anar a menjar al seu restaurant. Una estàtua d'Hermes presideix el jardí enfront la casa.

Una altra vegada hem de fer via perquè el bus no ens deixi. Han estat quatre hores de camí, hem suat el que no està escrit, però ha valgut la pena, completament. Al bus no hi hem cabut tots, així que els guies han quedat amb la gent que no ha pogut pujar. Crec que hem fet un camí un poc inútil, perquè hem tornat al punt de partida amb la combinació d'S-Bahn enlloc d'anar directament cap el centre, però ja està bé.

Una vegada a casa el primer que he fet ha estat dutxar-me amb aigua ben freda. Realment estic cansada, però he quedat a les 21:30 amb en Herwig, que m'ha de deixar uns CDs de música feta a Àustria... clar que hi he anat, però ha estat una vetllada bastant més lleugera que les anteriors. Només una cervesa i moltes rialles a un dels bars del campus i bona nit.


Cap comentari:

Publica un comentari