20:54
Si s'han notat les dues cerveses d'ahir vespre? Un poc. Deu ser que estic desentrenada. El finès ha desaparegut. En el seu lloc, dues al·lotes més, ara la cosa comença a estar més equilibrada. Una és de Puerto Rico (altra volta ronda de noms i llocs de procedència), l'altra ha arribat tard i ja no s'ha presentat. Entre altres coses he après que n'Antón és de Galícia, que el polonès nom Piotr i que l'al·lot que no havia entès d'on era és americà, del Nord. Dels turcs encara no em sé cap nom, i mira que són simpàtics. De fet avui no he fet feina amb en Haik, com els altres dies, sinó que uns quants ens hem canviat de lloc i he treballat tot el matí amb un turc (que m'ha repetit el seu nom, però no hi arrib...).
Ja acabam amb la primera lliçó. Comprensible si en quatre setmanes n'hem de fer 5, divendres de la setmana que ve una prova i la darrera setmana una altra prova i una excursió. Sí que és intensiu, sí. Hem corregit errors d'unes descripcions que vàrem fer ahir, hem continuat amb els adjectius, hem fet un joc semblant al d'ahir, però aquesta vegada un contra un i havíem de posar el contrari d'un adjectiu o d'una preposició. Preposicions... tenc un full d'exercicis per omplir i no el sé fer. Hauré de cercar més informació. Vor wem, Mit wem, Wovor, Worauf, darüber, an ihn... encara no ho acab d'entendre.
A les 14:00 he anat a la sessió de cinema. Lola rennt. Tenia ganes de veure aquesta pel·lícula, tot l'any he vist la recomanació al bloc de l'EOI (o hauria de dir el bloc d'en Miquel?) i un dia amb na Margot la volíem veure i al final el seu ordinador no anava i ens vam quedar amb dos pams de nas. Frenètica. No he entès el perquè de tot plegat, és a dir, quina és l'opció real. Però m'ha agradat. Després, com que tenia temps, he anat a passejar. Duc un cartell penjat que posa: estrangera. No, no vull venir amb tu a fer un cafè, no vull que em mostris la ciutat, i molt menys et donaré el meu número de telèfon! I a sobre sembla que s'ofenen!
A les 16:00 he anat a l'aula on cantarem aquestes setmanes. Unes vint persones ens hem apuntat al cor, de la nostra classe, les quatre al·lotes que hi som des del primer dia. N'Eva i jo, soprans, na Lenka i na Luciana, contralts. Només hi ha quatre homes, per tant no farem distincions de veus. La mestra, na Michaela, és fantàstica. És una dona d'aquelles de formes contundents (en poques paraules, que ens assemblam) i una gran personalitat, amb un somriure permanent i mirada clara, dinàmica, agradable... el primer dia hem cantat tres cançons, un cànon facilet, Das klinget so herrlich de Mozart i una altra cançó que jo ja coneixia en català, Die Geige, sie singet. El temps ha passat volant.
Fa una estona he tornat de fer una altra volta. Aquesta vegada, però, més llarga i amb les esportives ben cordades. He sortit de la residència sense mapa, sense gaires diners, sense tarja de transport públic, amb l'objectiu de perdre'm un poquet, que després de quatre dies ja és hora. No ho he aconseguit del tot. Així mateix he caminat una hora i un quart, però sempre trob punts que m'orienten. M'hauré d'allunyar més. He passat per la Rathausplatz... plena de gent per tot arreu! Ara a l'estiu hi ha paradetes amb menjar d'arreu del món i cada dia hi ha un concert o una projecció a una súper pantalla col·locada just davant l'ajuntament. Hi havia tanta gent que no he aguantat allà més de dos minuts. He fet part del Ring, MuseumsQuartier, carrers en principi desconeguts fins que he vist Langegasse (el carrer on viuen en Jaume i na Mercè) i he tornat cap al Parlament i l'ajuntament. Al Parlament he vist una cosa molt estranya... una casa dalt de tot? Ho he entès quan he llegit un cartell que ho explicava: restauren una quadriga de bronze i per això l'han tancada d'aquesta manera.
Si s'han notat les dues cerveses d'ahir vespre? Un poc. Deu ser que estic desentrenada. El finès ha desaparegut. En el seu lloc, dues al·lotes més, ara la cosa comença a estar més equilibrada. Una és de Puerto Rico (altra volta ronda de noms i llocs de procedència), l'altra ha arribat tard i ja no s'ha presentat. Entre altres coses he après que n'Antón és de Galícia, que el polonès nom Piotr i que l'al·lot que no havia entès d'on era és americà, del Nord. Dels turcs encara no em sé cap nom, i mira que són simpàtics. De fet avui no he fet feina amb en Haik, com els altres dies, sinó que uns quants ens hem canviat de lloc i he treballat tot el matí amb un turc (que m'ha repetit el seu nom, però no hi arrib...).
Ja acabam amb la primera lliçó. Comprensible si en quatre setmanes n'hem de fer 5, divendres de la setmana que ve una prova i la darrera setmana una altra prova i una excursió. Sí que és intensiu, sí. Hem corregit errors d'unes descripcions que vàrem fer ahir, hem continuat amb els adjectius, hem fet un joc semblant al d'ahir, però aquesta vegada un contra un i havíem de posar el contrari d'un adjectiu o d'una preposició. Preposicions... tenc un full d'exercicis per omplir i no el sé fer. Hauré de cercar més informació. Vor wem, Mit wem, Wovor, Worauf, darüber, an ihn... encara no ho acab d'entendre.
A les 14:00 he anat a la sessió de cinema. Lola rennt. Tenia ganes de veure aquesta pel·lícula, tot l'any he vist la recomanació al bloc de l'EOI (o hauria de dir el bloc d'en Miquel?) i un dia amb na Margot la volíem veure i al final el seu ordinador no anava i ens vam quedar amb dos pams de nas. Frenètica. No he entès el perquè de tot plegat, és a dir, quina és l'opció real. Però m'ha agradat. Després, com que tenia temps, he anat a passejar. Duc un cartell penjat que posa: estrangera. No, no vull venir amb tu a fer un cafè, no vull que em mostris la ciutat, i molt menys et donaré el meu número de telèfon! I a sobre sembla que s'ofenen!
A les 16:00 he anat a l'aula on cantarem aquestes setmanes. Unes vint persones ens hem apuntat al cor, de la nostra classe, les quatre al·lotes que hi som des del primer dia. N'Eva i jo, soprans, na Lenka i na Luciana, contralts. Només hi ha quatre homes, per tant no farem distincions de veus. La mestra, na Michaela, és fantàstica. És una dona d'aquelles de formes contundents (en poques paraules, que ens assemblam) i una gran personalitat, amb un somriure permanent i mirada clara, dinàmica, agradable... el primer dia hem cantat tres cançons, un cànon facilet, Das klinget so herrlich de Mozart i una altra cançó que jo ja coneixia en català, Die Geige, sie singet. El temps ha passat volant.
Fa una estona he tornat de fer una altra volta. Aquesta vegada, però, més llarga i amb les esportives ben cordades. He sortit de la residència sense mapa, sense gaires diners, sense tarja de transport públic, amb l'objectiu de perdre'm un poquet, que després de quatre dies ja és hora. No ho he aconseguit del tot. Així mateix he caminat una hora i un quart, però sempre trob punts que m'orienten. M'hauré d'allunyar més. He passat per la Rathausplatz... plena de gent per tot arreu! Ara a l'estiu hi ha paradetes amb menjar d'arreu del món i cada dia hi ha un concert o una projecció a una súper pantalla col·locada just davant l'ajuntament. Hi havia tanta gent que no he aguantat allà més de dos minuts. He fet part del Ring, MuseumsQuartier, carrers en principi desconeguts fins que he vist Langegasse (el carrer on viuen en Jaume i na Mercè) i he tornat cap al Parlament i l'ajuntament. Al Parlament he vist una cosa molt estranya... una casa dalt de tot? Ho he entès quan he llegit un cartell que ho explicava: restauren una quadriga de bronze i per això l'han tancada d'aquesta manera.
Altres coses curioses. Les banderes que llueixen amb orgull alguns S-Bahn...
L'homenatge a Vivaldi als jardins que envolten la Votivkirche, per cert, parcialment tapada per les obres de restauració que hi fan, com a la resta de Viena. Carrers alçats, carrers tancats, màquines de tota casta i a totes hores... això em sona.
Observacions sense foto: si no fas via a travessar, et passen per damunt. Els semàfors dels vianants estan moooooooooooolta estona a posar-se verds, i després has d'anar mooooooooooooooolt ràpid per arribar a l'altra banda sense que es posin vermells.
I per tot arreu sent castellà! A la Universitat, al carrer, a les botigues, a l'U-Bahn... Això està ple d'espanyols i sudamericans! Ich wollte nur Deutsch sprechen und hören!
Observacions sense foto: si no fas via a travessar, et passen per damunt. Els semàfors dels vianants estan moooooooooooolta estona a posar-se verds, i després has d'anar mooooooooooooooolt ràpid per arribar a l'altra banda sense que es posin vermells.I per tot arreu sent castellà! A la Universitat, al carrer, a les botigues, a l'U-Bahn... Això està ple d'espanyols i sudamericans! Ich wollte nur Deutsch sprechen und hören!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada