dissabte, 25 de juliol de 2009

Cerveses al campus

Divendres, 24 de juliol.

I tant! Ha estat entrar en Baris (que com la majoria de dies arriba tard) i l'esclafit de rialles ha estat gairebé general entre la gent que érem ahir horabaixa al bar. De fet, només de veure'ns, no podíem evitar que se'ns escapessin les rialles. En Gabor, el que més. M'encanta aquest al·lot, semblava que no hi era massa, amb nosaltres vull dir, i avui, com si fos un amic de sempre. Contacte. Era el que ens feia falta. Sentir l'altra gent. Com sempre, això arriba una mica tard, tot i que mai no és massa tard. I els altres que no entenien res. I què bé ens ho passam! Entre professions, articles que es poden comprar a determinades botigues i tres exposicions (en Haik sobre Armènia, n'Ivan sobre Neuschwanstein -aquell castell que va fer construir Lluís II prop de Bayern i que va servir d'inspiració a Disney- i en Piotr sobre una ciutat polaca, Breslau) el temps ha passat més que volant. Hem quedat que ens trobaríem avui horabaixa i hem partit cadascú cap a ca seva (o no).

He dormit, que em fa falta. La nit anterior, com que plovia, no podia tenir les vidrieres obertes i ha estat molt difícil dormir, perquè, encara que fora faci fred, dins les cases és insuportable la calor que fa... va, ja no me queix més que sé que a les Illes ho passau pitjor.

A les 18h, puntual, he arribat al punt de trobada, altra volta el campus. Hi havia en Piotr, en Hakan i na Luciana. Un poc més tard han arribat n'Eva, na Lenka, n'Ivan i en Muammer. Hem quedat al zum Gangl, al mateix campus, ja que alguns se n'havien d'anar prest i d'altres encara no havien arribat. Una altra volta, beures, rialles, fotos... el següent en venir ha estat n'Antón
-el de les rastes, guapo, eh?-, que suposadament venia amb en Baris però ha arribat sol. Bromes i més bromes sobre on era "el meu home"... que un poc després ha arribat. I la darrera, na Christiane. Tot plegat, fantàstic. Converses a tres bandes, més beure, rialles infinites, històries increïbles sobre segrestos verídics, la meva vida explicada de forma breu en alemany -acab de fer la presentació, no?-, cançons en tots els idiomes possibles, estam "un poc" enamorats... poc a poc la gent que se n'havia d'anar ha anat abandonant els seus llocs, però n'hi ha que hem quedat fins el final, això vol dir fins més enllà de les dotze, amb pluja i fred altra volta, compartint tassons de cervesa, paraigües i jaqueta. Merci per aquestes hores.

Cap comentari:

Publica un comentari