dijous, 30 de juliol de 2009

Immigrants...

Dimecres, 29 de juliol.

Què feim avui, que els exàmens estan fets i no tenim massa ganes de continuar treballant? Estudiar el Konjunktiv II, clar. Lògic. Per això som aquí, no? La veritat és que no ens podem queixar gens. Només hem fet un poquet de feina. Després hi ha hagut tres presentacions, en Hakan ens ha xerrat de la gastronomia turca mentre ens menjàvem un baklava perhom. N'Eva ha fet la seva exposició sobre Mallorca i na Lenka sobre el palau de Brandýs, a la República Txeca, on entre d'altres hi va viure l'Arxiduc Lluís Salvador. Per acabar amb les classes hem jugat un poc.

Tot d'una hem partir uns quants -Luciana, Baris, Hakan, Ivan i jo- cap al Burggarten. A petició meva, hem anat a visitar el monument dedicat a Mozart. I a fotografiar-nos amb ell, és clar. En tenia moltes ganes. Pel camí s'ha afegit al grup un amic d'en Baris. Al final hem decidit fer una estona més per allà i hem anat a seure a un d'aquests llocs on està prohibit trepitjar la gespa... (?)

Horabaixa pensant en començar a empaquetar les coses. Quines poques ganes. Ho faig poc a poc. I no aguant estar sola a la residència, així que agaf un llibre i me'n vaig al Campus. Més prest ho havia d'haver fet! S'hi està molt bé, baix l'ombra dels arbres, asseguts damunt l'herba... He trobat na Luciana que passejava. Tampoc té ganes d'estar a casa. Així que hem fet temps les dues, esperant que arribassin els altres. Gens puntuals, per cert, però quan fa cinc minuts que hi són, ens n'hem oblidat.

Les primeres en arribar, n'Eva i na Lenka, a les 19:20, prop de mitja hora tard. Avui en Muammer no ve, és a Salzburg. Després han arribat en Baris, en Gábor i n'Antón, cadascú pel seu compte. N'Antón havia duit la seva furgoneta i he anat a ajudar-li a dur una guitarra, un djembé, dues estores i unes quantes cerveses. Un poc després ha vengut n'Ivan. Hem passat un molt bon horabaixa-vespre, n'és prova que hem estat allà fins les 23:15, cantant, bevent, rient, fent fotos... fins i tot un desconegut s'ha unit a la festa i ens ha tocat unes quantes cançons. Fa dues vegades que en Gábor i jo coincidim en els colors de la roba que duim. Una altra foto per a la col·lecció.

Després hem trobat que no ens bastava i, amb la furgoneta de n'Antón, hem anat tots, excepte en Gábor que havia partit cap a casa, a Schwedenplatz, a la "platja". La furgoneta és prou grossa com perquè hi cabin dos matalassos petits darrera, però només té seients davant. Així que les al·lotes ens hem assegut als matalassos i els tres homes davant. Abans de partir diu n'Antón: "Esper que no ens aturi la policia, perquè un espanyol, un rus i un turc amb quatre dones darrera..." i ens hem passat el camí cantant, excepte quan en Baris ens deia: "Polizei!".

Molt interessant la "platja" del Donau. No hi cabia ningú més! Un munt de cadires plegadisses d'aquestes que pots mig jeure, cervesa turca, arena... una cinta per fer equilibris que ens ha servit de distracció... entre els uns i les altres ens hem retirat prou tard, prou perquè el transport públic no funcioni, a excepció del bus de nit, però que no tenc ni idea de quin i des d'on l'he d'agafar... i jo sabent que el que havia començat com una broma per riure una estona ja no em fa gràcia. I que de totes maneres és igual. No m'he menjat ningú mai, però diria que li faig por. He de riure o plorar?

Cap comentari:

Publica un comentari