diumenge, 12 de juliol de 2009

Schloss Schönbrunn

23:23.

Diumenge, dia de descans, dia de passeig. M'he despert abans de les 9 i, enlloc d'enrevoltar eternament dins el llit com hauria fet qualsevol altre dia, m'he aixecat, m'he preparat un berenar saludable i poc temps després he anat cap a l'aturada de l'U-Bahn de la Rathaus. He agafat la línia U2 fins a Karlsplatz i allà la U4 fins a Schönbrunn. Quina diferència! Al febrer, tot nevat -a més, el dia que hi vàrem anar crec que va ser el que més neu va fer- i ara, les fonts rajen, les flors són totes florides i el verd inunda tota la part que queda amagada als ulls dels visitants des del carrer.


La història d'aquest palau comença l'any 1569, quan l'emperador Maximilià II va fer-se amb els terrenys que avui ocupen la residència i els jardins. De la construcció original, però, en queda ben poc.
Al llarg del segle XVII molts membres de la casa imperial van passar-hi temporades d'estiu i de caça. El palau va patir l'efecte de les flames diverses vegades i va ser gairebé destruït durant el segon setge de la ciutat de Viena per part dels turcs el 1863. El llavors emperador Leopold I encarrega la construcció d'un nou palau per al seu fill Josep I. El successor de Josep és el seu germà Carles VI (i III d'Espanya), que no mostra gaire interès per Schönbrunn. Serà la seva filla, l'emperadriu Maria Teresa, qui el convertirà en residència d'estiu de la casa d'Habsburg, ampliant-lo i decorant-lo al seu gust, a l'estil de l'anomenat rococó vienès. Els darrers en habitar-lo van ser Francesc Josep I i Elisabet de Baviera (Sissí). A partir de la mort de Francesc Josep (va nèixer i morir al mateix palau) el 1918 s'aboleix la monarquia i Schönbrunn passa a mans de la república que l'utilitza com a museu. Des del 1986 és Patrimoni de la Humanitat (UNESCO).

He admirat el palau des de fora, m'he meravellat de la vista des de la font de Neptú, he pujat a la glorieta, he passejat pels camins que travessen els boscos que formen la immensa quantitat d'arbres d'ambdós costats i finalment he entrat al Tiergarten (zoo), el més antic del món, fundat el 1752 a partir d'una col·lecció privada que havia començat (o continuat, això no m'ha quedat massa clar) Maximilià II. Grandiós, com tot a Viena. Es veu que el més important o famós són els pandes gegants... deuen ser els únics animals que no he vist. Bé, tampoc no he arribat a veure els koales, i mira que em feia ganes, però després de quatre hores i mitja de caminar he trobat que era suficient per avui. Coses que he après:
-Löwe vol dir lleó. Per tant, Löwenherz, cor de lleó, que és el nom de la llibreria que vaig anomenar ahir.
-Schönbrunn és un lloc ideal per fer esport. O això deuen pensar la multitud de persones que corren o caminen pels jardins.
-És impossible fer una foto que capti una centèsima part de l'ambient que es respira a qualsevol punt del parc.
-Els vegetarians ho tenim difícil per menjar.
-És igual les hores que posin per donar menjar als animals o mostrar-los, sempre arribes massa prest (o massa tard i està tot ple i no veus res).
-Anar sola als llocs té alguns inconvenients, com per exemple que si no demanes a algun desconegut que et faci fotos, no surts mai. I després sembla que no hi has estat realment.
-Maria, carrega la bateria de la càmara abans de sortir de casa. Rosa, per això no he pogut fer la foto al lloc on fereu l'"àngel". Et dedic, però, la de més amunt.

A la nit he arribat a la Rathaus i he vist a la pantalla gegant un concert de jazz, Sonny Rollins in Vienne (que Vienne és a França, no aquí). Ara hauria de fer una redacció... hauria...

Cap comentari:

Publica un comentari