diumenge, 19 de juliol de 2009

Eisenstadt, Neusiedlersee i Rust

Dissabte, 18 de juliol.

Uaaaaaaa... sona el despertador més prest que els altres dies. Afortunadament la nit anterior no ha estat d'excessos i aixecar-me no resulta gran problema. A més, em fa moooooooooltes ganes anar d'excursió. Mir cap a fora, està ennuvolat. Han predit pluja per avui. Em pos uns pirates i les sabates d'estiu. Així i tot, agaf la motxilla i hi pos les esportives, uns calcetins i la jaqueta. Que no som a Mallorca. A les vuit i quart som al punt de trobada, n'Eva ja ha arribat i molta altra gent també. Quina puntualitat! Avui no ve en Wolfgang, vénen altres dos joves de secretaria, el que passa cada dia per classe a avisar de les activitats que hi ha previstes, molt gran, molt gros, amb una peculiar i greu veu, que ens fa riure molt sempre que ve, i l'altre molt alt, molt prim, molt atractiu... Davant n'Eva i jo s'asseu un jove espanyol, així que aquesta serà la llengua de comunicació a partir d'ara.

Partim amb retard, cosa estranya, es veu que havia de venir algú més, però no l'esperam més. Comença a ploure. Molt. Abans d'arribar a Eisenstadt ja m'he canviat les sabates. Quan baixam del bus no plou, però fa molt fred, i tothom es posa les jaquetes. Farem un itinerari pels llocs més representatius de la vida de Haydn a aquest poble. En primer lloc visitam l'església, la Bergkirche. T
enim una guia que en sap molt, ens conta una llarga història sobre la vida i obra de Haydn... però no entenc res, dit d'una altra manera, entenc ben poca cosa, per exemple, que quan Haydn va morir algú va separar el seu cap de la resta del cos i que no va ser fins a mitjans del passat segle que els van tornar juntar (!). Quan acaba de xerrar, se li acosta un dels responsables de l'excursió i l'avisa que som "estudiants d'alemany"... ah... i canvia de registre automàticament. Buf! Ara ja t'entenc un poc més. A un dels costats hi ha el mausoleu de Haydn, i fent una volta estones per dins i estones per fora, visitam el calvari, amb les corresponents estacions amb reproduccions escultòriques dels diferents passatges de la passió i mort de Jesucrist. L'anomenen Kalvarienberg (Berg = muntanya), però allà no n'hi ha cap de muntanya! És la mateixa arquitectura de l'església que fa un camí amb pujades i baixades, és com estar caminant per les teulades de l'edifici. Ho he trobat molt interessant i curiós. La següent aturada ha estat l'Spitalskirche, l'Esglèsia de l'Hospital, una petita capella on Haydn també va compondre algunes obres per a agrupacions reduïdes. Tot seguit hem passat pel Landesmuseum Burgenland, on hi ha un dels orgues amb els que Haydn feia la seva música, a més d'algunes partitures originals. Encara eixuts ens hem endinsat als jardins de l'Schloss Esterházy. Els Esterházy eren una família hongaresa que passaven llargues temporades a aquest poble (la frontera amb Hongria actualment només és a 12 quilòmetres), i pels que Haydn va treballar durant molts anys. La visita guiada ha acabat a la casa de Haydn, on el que més m'ha cridat l'atenció ha estat el clavecí.

Quan hem sortit en direcció al restaurant on havíem de dinar... aigua, aigua i més aigua. Com plovia! Hem arribat al Haydnbräu ben xops i xopes! Per dinar, una típic Wiener Schnitzel, d'aquells que surten del plat. Per jo, formatge arrebossat amb confitura. I de postres, mmm, no sabem com es diu però era molt bo.

Sortim al carrer i encara plou més. L'arribada fins el bus és una vertadera gimcana, entre pluja, aigua que davalla i mig inunda els carrers, cotxes, gent... i arribam al bus encara més xops que abans, rient de tot plegat perquè, total, què més podem fer? I no aturam de riure. Més encara quan el meu seient, aparentment sense motiu, es mou i sembla que cauré al passadís... falsa alarma, és que tenen un botonet per fer-los desplaçar de costat. No guany per ensurts!

Anam a Neusiedlersee, un llac que comparteixen Àustria i Hongria però que la seva major part es troba a territori austríac. La seva pofunditat no supera els 1,80 metres, és conegut com el "mar dels vienesos" i l'any 2001 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Hem fet una volta amb barca que ha durat prop d'una hora, però feia fred i els vidres s'entelaven de seguida, de manera que no hem pogut veure massa bé el que es suposa que havíem de veure. Ens hem entretengut una bona estona fent fotos a una petita libèl.lula que hi havia a un dels vidres.

La darrera aturada del dia, encara ben banyats, Rust, un poble molt polit, famós pels seus vins i on hem pogut veure moltes cigonyes. La intenció era passejar durant dues hores pels seus carrers i veure els llocs d'interès, com ara la Ficherkirche, però hem trobat aquesta tancada i el fred ens ha fet decidir per entrar a un dels bars/restaurants a prendre alguna cosa calenta i un tros de pastís (Apfelstrudel per n'Eva i l'al·lot espanyol que no record què nom, Sachertorte per mi). A les 18h, hem pujat al bus i hem tornat a Viena. Molt interessant i divertida, aquesta sortida. De tot s'ha de viure el costat positiu. I si plou, pararem l'aigua. Segur que més d'un o una de les Illes m'hagués canviat una estona el lloc.

Aquesta nit estava cansada, però havia quedat amb n'Elena, la de l'habitació del costat que ens vàrem conèixer la nit dels bombers, que potser aniríem a fer una volta. I així ho hem fet. Com que ella no coneixia quasi cap lloc, hem anat al Kaktus. Bona música, molta gent, i uns al·lots que al principi eren molt simpàtics i al final eren un poc pesats i tot. S'ha acabat la nit i les ganes quan hem assitit a la baralla de dues al·lotes que segurament havien begut més del que és recomanable. Trist. Bona nit.


Cap comentari:

Publica un comentari