dissabte, 11 de juliol de 2009

Mariahilfer

23:21.

Segon ensurt de la setmana. A les cinc de la matinada, s'ha repetit la història dels bombers. Alarma que sona, sortim al balcó, cinc minuts i arriben els bombers, entren, desconnecten l'alarma i ja podem tornar a dormir. Ja que estava desperta, he aprofitat per fer una foto al paisatge urbà sota la claror de la sortida del sol... Una al·lota d'una de les habitacions d'aquest setè pis m'ha demanat, en anglès, si sabia què havia passat l'altra vegada, li he demanat si m'entenia en alemany i m'ha contestat que poc, llavors he intentat parlar en anglès, s'ha adonat dels meus "eeeehhhh", "uhmmmmm" i m'ha preguntat d'on era. Fantàstic. És espanyola! Llavors ja li he pogut explicar la meva teoria de l'asfalt. Nom Elena i té per companya de pis una txeca. Torn a dormir. I poc temps després la persiana decideix pujar sola. Maleïts automatismes!

Avui dematí he arribat a Mariahilfer Strasse. Necessit unes sabates per les classes de vals vienès. Ho he trobat fàcilment, però em costa reconèixer els carrers sense neu, amb els jardins ben verds i els arbres carregats de fulles! He visitat dues botigues i a la segona he comprat unes sabates que més o menys em fan el pes, per no haver de seguir cercant. No m'agrada gens anar de compres! He tornat per un altre camí però no he tengut cap problema per trobar la residència. M'agrada passejar per Viena. Hi ha tantes coses a veure que cada vegada que passes per un carrer descobreixes algun detall nou. Imagin que si fa uns quants mesos (o anys) que hi vius ja no passa, però de moment em motiva a sortir.


Horabaixa tranquil treballant una mica les preposicions. En Jaume i na Mercè m'han proposat anar a fer un cafè. Preposicions / amics, preposicions / amics... sí, guanyau vosaltres! Ja vénc! Hem anat al Cafe der Provinz, que està just devora ca seva i es veu que fan uns crêpes molt bons (això ho sap en Jaume que n'ha menjat un de xocolata i plàtan...). Després, de camí cap a un altre lloc per sopar, hem passat per davant d'una botiga d'accessoris per fer les sabates netes que es veu que van molt bé, o com diríem en mallorquí, collonuts... o no?

Hem sopat molt a prop de la residència, al Berg, un local, segons ha dit en Jaume, per gent que entèn i gent que entèn als que entenen. Ambient molt agradable, cambrers guapos, bon menjar. Sé d'algú a qui també li hagués agradat (si no el coneixes, cita pendent per en tornar a Viena). A més, està al costat -de fet crec que són complement una cosa de l'altra- de la llibreria gay i lesbiana Löwenherz. Anar amb en Jaume i na Mercè sempre és sinònim d'una bona vetllada. Han passat uns quants anys que quasi no ens hem vist, només algunes converses a través de l'ordinador, però sembla que el temps no hagi passat (almenys per mi), podem parlar de mil i un temes diferents i si se'ns acaben en Jaume se'n pot treure mil i un més de la màniga. M'encanta escoltar. I amb ells és fàcil. Merci per fer-me sentir com a casa.

Cap comentari:

Publica un comentari