dijous, 23 de juliol de 2009

Verliebt, verlobt, verheiratet...

22:41.

No sé per on començar. Bé, quina bajanada, com cada dia, pel principi, no? No! Avui és un dia especial. Ara resulta que m'he compromès! Val més anar al principi...

Calor, molta calor, 35º (o més) una altra vegada. Mentre escric això, suant com un brollador, acaba de passar una tempesta d'aigua, vent, llamps i trons, que semblava que s'enduia tot l'edifici... el temps està boig!

Avui ha estat un dia de, sobretot, parlar. Hem començat amb una exposició que ens ha deixat a tots ben asseguts, amb els ulls i les boques badades i sense poder creure el que sentíem. Un dels turcs (amb un nom massa complicat per aprendre'l) ens ha explicat la història d'ell amb el seu elefant de peluix... divertidíssim però completament inesperat.

Quan sortia amb la intenció d'anar a casa a dinar, en Piotr m'ha cridat. Anam a dinar? Perfecte! Ens hem assegut al mateix restaurant que ahir, però els cambrers no ens feien cas i en Piotr havia d'anar a treballar, així que, per primera vegada a la meva vida, he menjat un tros de pizza dreta a una petita taula a una estació de metro, la de Schottentor... Còmic.

A les 14h, tornada a la Universitat. Segona xerrada amb na Michaela sobre l'alemany que es parla a Àustria. M'encanten les qüestions lingüístiques. Diferències entre el que és dialecte, dialecte "estàndard", estàndard... paraules que a una regió existeixen i a altres no, diferents gèneres per a una mateixa paraula... Tot seguit, tercera sessió de cant. He duit l'ordinador per passar cançons de Wise Guys a algunes companyes i hem acabat mirant un dels vídeos, rient a més no poder. I suant. Molt. Hem après tres cançons: Dubadap da, una melodia divertida i senzilla per anar improvisant; Der Lindebaum de Franz Schubert, a tres veus; i Neigen sich die Stunden de Lorenz Maierhofer, contemporània a quatre veus.

Després ha arribat el moment més divertit del dia (més encara). Les quatre al·lotes ens hem trobat amb en Gabor i hem anat al bar central del campus. A partir de les 18h, Happy Hour de cocktails, així que hem demanat tres gelats, un sorbet fresquet de fraula (per mi!) i una cervesa. Un poc després ha arribat en Baris, turc de cabells llargs, i encara més tard en Muammer. A
mb aquest darrer, han començat els cocktails, concretament dues caipirinhas que hem demanat na Luciana i jo... i vénga riure. Fa dies que na Lenka i en Muammer fan broma dient que són parella, o que ho intenten, o que ho volen ser. A una de les fotos que ens hem fet, semblen una família, ells dos asseguts i na Luciana i en Baris drets darrera d'ells. Total, que amb això i uns quants comentaris meus -(des)afortunats- sobre el fet que estic sola a la residència, que dorm sola, que me'n vaig sola... en Baris que es canvia el lloc amb en Muammer i s'asseu al meu costat... una altra caipirinha... moltes rialles... i ja està. M'acab de comprometre amb en Baris, flor inclosa en la petició. Demà en riurem. N'estic segura.

Cap comentari:

Publica un comentari