dimecres, 29 de juliol del 2009

Referat

Dimarts, 28 de juliol.

Sí! Gut gemacht! L'examen d'ahir va anar bé, molt bé. Fins i tot na Christiane m'ha dit que estava molt bé. En resum, un 16/20 de comprensió lectora, un 17/20 de comprensió oral, un 18/20 de gramàtica i altra volta un 19/20 d'expressió escrita. La veritat? Estic molt contenta. No he treballat massa dur, però la meva motivació és superlativa i, a part d'unes boniques vacances, me'n duré a casa un diploma que acredita el meu aprenentatge. Què més puc demanar? Immer mehr, sempre més, no? Però també és important saber-se conformar amb el que hi ha, i ara no xerr precisament de classes o exàmens...

Sorpresa musical. Na Christiane reparteix uns fulls, prepara el CD i... un moment! Jo conec aquesta cançó! Ens ha donat un text amb espais en blanc per posar la paraula que pertoca... Millionär, de Die Prinzen. La puc cantar, puc omplir els espais gairebé sense sentir-la. Sí, la música i jo, jo i la música.

Avui hem fet la presentació na Diana, que ha xerrat de Puerto Rico, en Taner, que ens ha parlat de Turquia i jo, que ahir vaig preparar un esquema, no he pensat a treure'l i he improvisat tot el temps el que anava dient sobre Deixa't Anar i Abeniara, els dos grups amb els que cant... M'ha anat bé, però no he dit gairebé res del que havia escrit al meu quadern prèviament. Ai, els nervis, que sembla que no però hi són.

A les 17h, darrera sessió del curs de vals vienès. No hi ha manera. Als homes els ritme no els arriba, només compten dreta-esquerra-dreta esquerra-dreta-esquerra un-dos-tres un-dos-tres. Clar que ha vengut un jove que en sabia molt a ajudar-nos, però només unes quantes privilegiades han pogut ballar amb ell. No és el meu cas... Tot i això, m'ho he passat molt bé.

Just després, trobada amb els companys i companyes de classe. On és en Baris? em demana en Muammer... i jo què sé! -ja m'agradaria saber-ho- i li telefona i està quinze minuts a aparèixer i s'asseu al meu costat i gairebé no em parla...

...i me n'he d'anar que he quedat amb en Herwig a Donauinsel i ja faig tard -no tenc ganes d'anar-me'n però ara no el deixaré plantat-, arrib, m'equivoc de sortida i la cosa no pinta bé, no sé si prejudicis o que realment la gent que hi havia allà no inspirava massa confiança, desfaig el camí i ens trobam. Hem passejat molta estona, és un lloc preciós i fins i tot hi havia cignes, i mitja Lluna, i el riu, tot molt romàntic. I només queden tres dies per partir. El temps ha passat volant i no he fet la meitat de coses que tenia planejades, encara que n'he fetes moltes més que han sorgit del dia a dia, així que el balanç és completament positiu. No podria quedar un parell d'anys més?

Foto de la Votivkirche, tal i com la trob cada dia quan torn a casa abans de les dotze de la nit...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada