dimarts, 7 de juliol de 2009

Wiener Walzer und Chorgesang

23:26.

La claror em desperta cada dia abans que ho faci l'alarma que tenc posada al mòbil. És que a Viena, a les 4:30 de la matinada, comencen a veure-hi! Hi ha unes persianes, crec que automàtiques, que en teoria haurien d'evitar això, però encara no he descobert com funcionen. Potser hauré de fer com amb l'internet -llegiu explicació més avall-. Al cap i a la fi, però... què bé obrir els ulls i tornar veure el cel i els edificis vienesos que es veuen des del meu setè pis! No és cap somni! Som a Viena!

Primera classe. A les 9 ens hem trobat tots els i les estudiants a l'Audi Max (Auditorium maximum), on ens han rebut, com no, amb el Danubi Blau d'Strauss sonant pels altaveus. Tot seguit, una dona que ja havíem vist ahir durant les proves de nivell, ens ha adreçat la paraula en alemany. La sentíem bé. Després una altra ha llegit el mateix però en anglès, una miqueta més fluix, per acabar amb una darrera que llegia en francès i que no s'entenia gens perquè no la sentien. Una vegada fetes totes les recomanacions, ens han fet sortir per grups, començant pels de nivell avançat (Oberstufe). El meu ha estat el darrer grup del nivell intermedi (Mittelstufe), el 5.05. Hem seguit una jove -la mestra- que ens ha explicat que havíem de tornar a l'edifici de la secretaria, així que hem començat amb un passeig. Ja pel camí una al·lota rossa m'ha demanat, en castellà, si era de Mallorca (clar, jo duia una camiseta de la pujada a Lluc a peu...). Ella és de Palma.

A classe ens hem presentat i ha resultat que hi ha un jove espanyol, no ha precisat de quina part. Els altres, gairebé tot homes, són turcs, un rus, un polac, un armeni, una txeca i una brasilera. Na Christiane, la mestra, és alemanya, de Bayern. L'inici ha estat divertit, un full amb possibles informacions i havíem d'anar demanant cada vegada a algú diferent el seu nom i el que volíem saber. Hem continuat amb pistes per saber de quin gènere són els noms i hem acabat amb la declinació dels adjectius, així, el primer dia. Després de classe -que ja ens ha posat feina- he anat amb n'Eva (l'al·lota de Palma) a fer la matrícula per les activitats complementàries. Natürlich! Vals vienès els dimarts de 17 a 19 i cant els dijous de 16 a 17:30. També tenim un extens programa d'excursions, pel·lícules, conferències... total, que si ens avorrim serà perquè no ens ho sabem muntar.

L'horabaixa he sortit a passejar una estona. No m'he allunyat gaire i també he aprofitat per comprar algunes coses que em feien falta. Ah! I he arreglat la connexió a internet... l'home de la recepció i jo no ens entenem gaire, així que evit anar-hi massa sovint. Ahir ja vaig intentar explicar-li perquè no em podia connectar i diria que no me'n vaig sortir, perquè va acabar enviant-me al primer pis, que hi ha wi-fi, i jo hi vaig anar i no em va anar bé. I què he fet avui? Amb l'ajuda d'un llapis he col·locat el sòcol de manera que el cable hi pogués passar, he endollat i, voilà, ja tenc internet.

En Jaume i na Mercè avui m'han convidat a sopar. Sabeu què hi havia? Coca de trempó!!!! Mirau, mirau...


1 comentari:

  1. té molt bona pinta! ja veig q t'ho passes d'allò més bé, i bé que fas. Jo encara q no t'ho pensis tb ho intent...però bé, no estic molt xerradora últimament.. cuida't. Petons..
    bona nit.

    ResponSuprimeix