diumenge, 19 de juliol de 2009

Keller

22:12.

Per fi un dia de descans, res a fer, relax, dormir... No!!!! No es pot dormir amb el sol entrant d'aquesta manera, i la persiana que fa el que vol. No!!!! No es pot descansar si en Herwig planeja una excursió de tota la tarda a les muntanyes properes a Viena.

Au idò, m'he dutxat que encara duia l'olor del fum d'ahir vespre aferrada (és el que té de dolent entrar als locals) i he partit. Ja me'n desfaig. Línia U2 de Schottentor fins a Schottenring, línia U4 fins Spittelau, línia U6 fins a Floridsdorf (de què em sona?) i ja he arribat. No!!!! Ens acabam de trobar i quasi sense temps de dir-nos bones, com va? hem de fer via per agafar l'S-Bahn 31, i no hi arribam. És igual! Avui és diumenge, no frissam i a més, en cinc minuts en passa un altre! Quin estrès tot just començar. Total, que després de contar-nos els respectius caps de setmana... -un moment, ell no m'ha contat res del seu!- ...ha arribat un altre 31 i hem seguit la passejada en transport públic. M'agrada més l'S-Bahn, tot i que l'U-Bahn té alguns trams a cel obert, la major part del temps va per davall terra i no veus res. S'acaba el trajecte i, oh! jo ja he estat aquí abans, però amb molta neu i fosca. Aquí vàrem venir a sopar amb els companys de l'escola d'idiomes la primera nit a Viena, sí! mira! a aquest Heuriger de l'Stammersdorfer Strasse! En Herwig no se'n pot avenir. Diu que és impossible sorprendre'm! Pensava que aquesta part de la ciutat no la coneixia. Bé, tranquil, que només hi vam ser de nit i per sopar, o sigui que en realitat tot serà nou. Quedam que li faré una relació dels llocs que ja conec per no repetir més...

Hem partit a peu cap a la Kellergasse, que com el seu nom indica, és el camí dels cellers. A banda i banda, portes obertes i terrasses convidant a beure vi, tot en miniatura, però, res turístic. De fet, aquí els turistes no arriben, només jo que som privilegiada i tenc un acompanyant de primera. Vols prendre un vi? Ara? Tan prest? No val més que caminem un poc primer? I un poc ha estat fins dalt de Magdalenendorf (o Bisamberg, que no m'ha quedat massa clar com es diu el lloc) amb unes vistes impressionants de la ciutat, les vinyes, el parc eòlic i les muntanyes que fan de frontera entre Àustria, Eslovàquia i Hongria. Magnífic. Una gran idea fer aquesta excursió. Hem quedat una bona estona a dalt, xerrant, observant, prenent consciència del poc temps que tenim i de com n'estam de contents d'haver pogut coincidir. A ell el fa content que m'agradin els llocs on em duu i que xerri alemany, i a mi m'encanta conèixer la ciutat de la mà d'un vienès i poder mantenir converses més enllà dels temes que feim a classe. Tots contents.

Hem baixat i ja era un poc tard, alguns cellers estaven tancats, però n'hem trobat un que ens agradava i l'amo -molt simpàtic ell- tot d'una ens ha dit que cap problema, que podíem seure i tastar el vi que volguéssim... mmmm, quin vi. Bo, bo, bo. Vi blanc, jove, tal i com ha de ser. I l'amo que ha vengut i s'ha posat a xerrar-me amb tanta rapidesa que l'he hagut de fer aturar i demanar-li que m'ho repetís, però més poc a poc. Clar, ha volgut saber d'on era jo i, casualitats d'aquest món, resulta que ell havia viscut dos anys a Sóller. Mira per on. I un altre que alaba el meu alemany. Al final m'ho hauré de creure. No és la primera vegada que em diuen que xerr millor que altra gent que fa més temps que viu a Viena.

Tornada al centre, però com sempre que és hora de partir, en Herwig anava molt ràpid. I això, el vi i el fet que no havia dinat, ha estat una mescla que al meu cos no li ha anat massa bé. He arribat a casa un poc marejada... i cansada. Demà serà un altre dia.

1 comentari:

  1. I a mi em mareja la velocitat amb què passa el temps, i de moment només et puc seguir de forma intermitent... i ara ets al kaktus i ara ets a la vinya i ara...

    ResponSuprimeix