divendres, 10 de juliol del 2009

Bombers

02:01.

Quin ensurt!

Se n'acaben d'anar els bombers. Feia quasi dues hores que dormia quan he sentit una alarma. Pensava que era un camió, que de fet també en sentia el renou... però poc a poc m'he desvetllat i m'he adonat que sonava massa fort. He sortit al balcó, i no veia més que el reflex d'un llum rotarori... He provat de sortir al passadís per si hi havia algú i he hagut de tancar de seguida, el renou era insuportable! Així, era de la nostra residència l'alarma! Al balcó ja hi havia més gent, i he notat una intensa olor a fum, millor dit, a cremat. Mentre pensava o no, amb els sentits mig adormits, he vist arribar dos camions de bombers. I m'he despert de cop. Joder! Som al darrer pis! Ningú més s'ha esverat, però. Des de la meva habitació no es veu gaire bé el carrer, de manera que he anat fins un dels extrems d'aquest balcó compartit. A baix hi havia, segurament, la gent del primer pis que havia sortit en pijama, i uns operaris que asfaltaven (asfalten encara) un tros de vorera. Els bombers han entrat de seguida a l'edifici i poc temps després l'alarma ha deixat de sonar.

Conclusió: jo crec -no ho he corroborat amb ningú- que el fum de l'asfalt ha fet sonar l'alarma contra incendis. Però l'ensurt no me'l lleva ningú! Fins avui sempre tancava amb la clau la porta de l'entrada... crec que no ho faré més. Torn al llit, a veure qui és el guapo que dorm, ara.

1 comentari:

  1. Hahahahaha!!! què bona aquesta! Això si que són aventures!! hahaha...mua!

    ResponElimina