divendres, 7 d’agost de 2009

Waikiki

Que dificil ha estat trobar un lloc amb acces a Internet. Na Xisca i jo hem caminat tot el mati. Encara no ens podem avenir de ser alla on som, ens fa molta gracia pensar que a Mallorca (i Menorca) qui mes qui menys deu dormir, mentre aqui pensam on podem anar a dinar. No ens falten ofertes, llocs de menjar si que n'hem trobat a cada passa. No m'he oblidat de les normes ortografiques, no, pero no hi ha accents. Em fan moltissima falta i veig que almenys aquests quinze dies m'haure de resignar a escriure d'aquesta manera. A Gatwick em vaig comprar un quadern i dos boligrafs, per anar redactant el que ens passava. Com que ho he deixat a l'hostal, avui horabaixa o dema tornarem i ho passare al bloc. Aixi, aquest escrit servira nomes d'introduccio a aquesta aventura que acabam d'iniciar.
No tenim molt clar si patim jet-lag o si simplement estam cansades. El cert es que hem dormit tota la nit. Despres d'un dia que per nosaltres ha durat quasi 40 hores, normal.
No se com anira aixo de penjar fotos, ho intentare de totes maneres. Mmm, ara que ho veig, aquest ordinador no te entrada USB (?). Haure d'editar els missatges mes endavant.
Fins mes tard, des de Waikiki -encara no ens ho acabam de creure-.

1 comentari:

  1. L'experiència dels accents és super significativa: és la dimensió de la diferència, de la llunyania, a mi em va passar igual a Amèrica... Sense accents!, és com si haguessis deixat part de la teva música a casa i no et quedés altra que entonar melodies amb sons nous.

    Descansa, sí, descansa, i quan hagis descansat penja imatges a la teva ànima i fotos en aquest bloc, això darrer si pots ja que amb les paraules despullades també em faràs feliç, una super besada!

    ResponSuprimeix