5 d'agost, dimecres.
Gatwick Airport. 02:42 (Hora local) 03:42 (Mallorca)
Primera estacio assolida. Som a l'aeroport de Gatwick. Hem d'esperar a les 05:40 que obrin les taquilles per comprar el bitllet de bus que ens dura a Heathrow. Un taxista ja ens ha oferit els seus serveis, pero de moment no els necessitam.
Encara hi ha molta gent (tampoc puc escriure paraules amb "c" trencada, sera dificil aixo!), supos que esperant vols de connexio o be el mateix que nosaltres. Al final no m'he emportat l'ordinador... massa mals de caps. No sabem on dormirem i no em vull arriscar a perdre'l. Na Xisca intenta dormir, estirada a unes butaques que hem trobat. Tres hores poden passar molt rapid, pero tambe poden arribar a posar dels nervis. Confiarem en la primera opcio.
M'he comprat un quadern i dos boligrafs. No podia concebre quinze dies sense escriure res de res.
Aventura iniciada (quantes en fa, enguany?). Hawaii ens espera... qui m'ho hauria dit.
13:15 (Hora a Mallorca, aqui no ho se).
Volam. Fa estona i el que ens queda. Que dificil es arribar a America! No tan sols aixo, que dificil es moure's per Heathrow! Sembla que feim una gimcana, ara cap aqui, ara cap alla, un control rere l'altre...
A l'avio ens han donat un coixi, una manta i bon dinar. Hem intentat omplir uns questionaris obligatoris per poder entrar als Estats Units, pero hi ha coses que no sabem que contestar.
Estic mirant una pel.licula en alemany... hauria de fer-ho en angles, que vaig ben perduda (i pensar ara que sempre anava molt be quan l'estudiava a l'escola...). A sobre, a Heathrow m'he comprat una guia de conversa en TURC!
No se quantes hores queden de vol, nomes que quan arribem a San Francisco sera si fa no fa la mateixa hora que ara...
"Eppur si muove".
Sobrevolam Islandia.
19:20 (A Mallorca).
Fa mes de set hores que volam. Ja no entretenen ni les pel.licules, ni la radio, ni els llibres. Hauria de caminar una distancia una mica major que la que ens separa dels banys... pero aquests avions no estan fets per passejar-s'hi.
Deuen quedar unes tres hores. Ho superarem, clar que si. Tanta sort que a San Francisco tenim unes hores per estirar les cames i refrescar la ment. No se quina de les dues parts tenc mes entumida.
Sobrevolam Canada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada