diumenge, 16 d’agost de 2009

Tormenta tropical i Lahaina

11 d'agost, dimarts. Wailuku.

A Maui ens espera molta pluja. L'encarregat de l'hostal tenia tota la rao.
Ahir horabaixa ja va ploure i de moment no ha aturat.
Aquest hostal esta ple de gent, pero pocs son simpatics... tret de l'encarregat dels vespres. Quin somriure!
Quan ja dormiem (ho intentavem almenys) el del somriure va entrar acompanyat de sis italianes que cercaven lloc on passar la nit. Vaig intentar -sense gaire resultat- establir conversa. I abans que s'haguessin acabat d'acomodar, jo ja dormia.
Tot i la pluja, avui hem anat a fer una volta. Mes tard hem agafat el bus 20 i hem travessat Wailuku District en direccio Ma'alaea. Vistes espectaculars de les West Maui Mountains. Encara no hem baixat i hem resseguit la costa fins a Lahaina, amb canvi de temps inclos. El sol a l'esquerra deixava veure les veines illes de Kahoolawe i Lana'i. Els nuvols a la dreta donaven un aspecte fantasmagoric a les muntanyes. M'encanta aquest contrast.
A Lahaina, molta calor (mes encara davallant del bus gelat per l'aire condicionat). Hem fet una ruta cultural, des del Banyan Tree, el mes gros d'Estats Units i que deu tenir mes de 130 anys. Inexplicable. Un sol arbre ocupa tot un parc, suficientment gros perque molta gent hi descansi, hi bereni, s'hi faci fotos, els nins i nines juguin, i practicament no es molestin els uns als altres. Despres hem vist l'Old Courthouse, amb exposicio sobre la captura de balenes, antiga activitat comercial de la zona. Hem seguit els carrers marcats amb senyals que mostren els noms dels llocs historics. Esglesies, una rere l'altra, una petita preso, un mango que quasi em cau damunt el cap, flors arreu. I molta calor.
Per dinar hem triat un Thai, que ha estat molt bo.
L'horabaixa, el vent ha aparegut amb ganes, bufant de valent, i hem pogut veure com l'ocea s'enfurismava per moments. Hem tornat prest, gaudint una bona estona d'un Arc de Sant Marti precios.
A Wailuku encara plou. Be, ja ho he dit, pero es que no atura. L'encarregat del somriure no hi es... i ara anirem a fer bugada.

Cap comentari:

Publica un comentari