diumenge, 16 d’agost de 2009

Kapa'a

13 d'agost, dijous. Kapa'a.

No era un tornado, nomes un huraca... pero sembla que ja ha passat.
Avui ha estat un dia de relax total. Cap avio, cap cotxe, cap autobus... Hem dedicat la jornada a passejar i a l'estudi del "cranc blanc de platja".
Despres de dormir quasi onze hores, m'he aixecat i he sortit a la terrassa. Una al.lota que ja havia vist ahir m'ha donat el bon dia. Poc despres s'ha aixecat na Xisca. Uns quants intercanvis de frases mes tard, m'he adonat que l'al.lota tenia al costat un llibre amb el titol en alemany -he de dir que jo en vaig trobar dos a una prestatgeria i ben aviat ja n'estava llegint un, Die Morgengabe (Eva Ibbotson), que m'encanta perque esta ambientat a Viena-. No me n'he pogut estar i li he demanat d'on era. "Alemanya". Aixi, parles alemany? "Naturalment". I tot d'una he deixat de banda l'angles per -per fi- mantenir una conversa en alemany. Visca!
Hem anat a berenar al Kountry Kitchen, recomanacio de na Lidia. Hi havia coa per seure, i n'hi ha hagut tot el temps que hem estat alla. Na Xisca ha demanat pancakes i jo spanish omelette, que no ens hem pogut acabar. Com sempre, pero, tot bonissim.
Encara ha plogut una estona, pero quan ha aturat hem fet una volta per Kapa'a. Negocis un rere l'altre a la carretera principal, sobretot referents a la venda de souvenirs i a la salut. Moltes esglesies, tambe. I galls. Els primers varen arribar amb els polinesis. Despres els colonitzadors occidentals varen introduir-hi els domestics. Durant el temps de les plantacions de sucre, la poblacio estava controlada per la crema dels camps de cultiu. Els anys 80, amb l'abando d'aquesta activitat, els animals varen proliferar. Kaua'i no te depredadors d'ocells, inclosos els galls. Les altres illes prenen mesures quan n'hi ha massa, pero aqui no, son com un simbol.
Tot el dia ha estat ennuvolat. No hem pres cap precaucio i... clar, les meves cames tenen un preocupant color vermell.
Avui hem vist moltes ones, i com he dit abans, crancs. Surten de davall l'arena, pero s'amaguen de seguida si intentes acostar-t'hi. Ens han entretingut una bona estona.
Al llarg de la costa hi ha tambe un llarg passeig nomes per a vianants i vehicles sense motor, que ofereix una visio de l'ocea inigualable. No l'hem fet tot, pero hem arribat a Kealia Beach on, tot i les indicacions que aconsellen no nedar, molta gent intentava fer surf o alguna cosa semblant. I els constants avisos de perill no desapareixen. Es suposa que hi ha una zona on es poden veure foques monjo, pero no tendrem sort, no deu ser temps.
No se quina hora es, pero acabam de coneixer un gallec simpatiquissim que ens ha donat conversa una bona estona. Es estudiant de quimica, ha viscut a Alemanya i a Australia i ara es aqui de cami cap a casa (?). Diu que ens veurem mes tard, que a la portassa hi haura festa... no se, no se.

Cap comentari:

Publica un comentari