Resum musical

Herzlich Willkommen! Alles klar zum Start.
Herzlich Willkomm’n mit Rückenwind!

Herzlich Willkommen, jetzt beginnt die Klassenfahrt!

Wise Guys - Klassenfahrt

Ja queda menys per tornar a veure Wise Guys en directe. Aquesta setmana he mirat si hi havia més entrades, per si algú m'hi acompanyava, però no, està tot venut. Wise Guys i Viena, serà una combinació perfecta.

Prends moi
Je suis à toi
Mea culpa 

Enigma - Mea culpa

Fa tanta estona que em repeteixo una vegada i una altra que no necessit ningú, que no vull res, que em fa peresa tornar a començar, que m'estim més seguir estant sola... que m'ho he arribat a creure. I ara tot això ja forma part del que jo som, i es nega a escoltar que en realitat estaria bé compartir més i que potser la resposta és que em fa por -i de passada t'he espantat?-.

I quan ja tinguis conclusions,
decidirà el teu cor,
t'excitarà, et delectarà
i tot pintarà millor.
No decebis més el teu cor,
no decebis més el teu cor,
no decebis més el teu cor,
ara escolta'l.

Lluís Cartes - Amo de la soledat

D'acord. Primer intent: que sí, que tenc ganes d'enamorar-me una altra vegada, que ja no em fa por tornar-ho a provar!!!! Crec que no fan falta més intents. Està clar. I ara, per on començam? (Això queda adult o completament infantil? Estic perdent competències en aquest terreny).

aprendre a viure

sense que m'espanti

el calendari, l'hora de plegar

disfrutar les coses, les coses senzilles

penjar-me del temps, saber disfrutar

Fes-te Fotre - Sra. Pressa

De fet, això és fàcil a Viena. Només amb la felicitat que em produeix viure aquí, ja en tenc abastament. De vegades -com ahir mentre anava a la feina- quasi em surt una llagrimeta quan pens com som d'afortunada, com he arribat fins aquí i el que encara em queda per descobrir. En resum, no puc demanar més.

Kilómetro Cero,

respira en el centro de la ciudad

el alma que se pierde al escapar.

Kilómetro Cero, 

comienzo de los días que vendrán,

la calma que nos trae tu tempestad.

 Ismael Serrano . Km.0

Per acabar avui, perquè la setmana passada es varen casar n'Antònia i en Joan i encara no havia escrit res que en fes referència. Una cerimònia senzilla però molt emotiva, com demostra el mar de llàgrimes en que es va convertir el novii quan un amic va llegir unes paraules que prèviament havia escrit la novia. Gràcies per donar-me l'oportunitat de deixar-me formar part activa de la festa, alhora que tot un plaer. Gràcies Joan i Joan (que cap dels dos és el novii, hehehe) per l'ajuda i per aguantar-me. Vos estim.