divendres, 29 d’octubre del 2010

Die Reblaus



Ich muss im früh'ren Leben a Reblaus g'wesen sein,
sonst wär' die Sehnsucht nicht so gross nach einem Wein;
drum tu den Wein ich auch nicht trinken, sondern beissen,
und hab den Roten grad so gern als wie den Weissen.
(Hans Moser)


M'agradaria beure un tassó o dos de vi. Ja sé el que ve amb l'hivern... Quin dia. Tal i com vaig dir abans d'ahir, m'agradaria quedar a Viena. Però a la feina hem descobert una cosa: el meu sou és més baix del que havíem pensat. Axò pot tenir nous significats:
- Hauria de cercar una habitació més barata.
- He de trobar una altra feina.
- Me'n puc tornar a Mallorca.
- No puc estudiar a la Universitat.

Oh, per favor, una botella de vi, de seguida! No sé si he de plorar, cridar o simplement tenir paciència. És tard, però avui no puc dormir. Som al llit, no vull pensar-hi més. Però clar, com ho puc fer? No puc telefonar ningú. He d'esperar fins dema. Només això. M'espera una llarga nit, o millor dit ja m'acompanya. No tenc ganes d'escriure més, estic molt cansada. Fins demà. Bona nit.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada