Bleibt nur noch ein Problem: die Sache mit Mallorca.
Es geht nicht ohne den Exzess am Ballermann.
Doch weil die Insel ja schon lang ein deutscher Ort war,
holn wir sie heim, die kommt bei Sytl gleich nebendran!
(Wise Guys)
Clar que sí, he de començar el meu diari -aquest és un projecte del curs d'alemany que aprofit per traduir i traslladar al bloc- amb ells. Amb el meu grup preferit, Wise Guys. Aquesta cançó, irònica i divertida, acompanya sovint els meus camins diaris cap a al Universitat o cap a la feina. Em recorda a Mallorca, d'on som, i a alguns tòpics sobre Alemanya, que els mallorquins coneixem bé.
Demà passat farà dos mesos que som a Viena. Per sort no m'enyor... Per descomptat pens molt en els meus amics i en la meva família, però sense tristesa. Em sent molt afortunada, he fet un somi realitat, visc a Viena, tenc una bona feina -malauradament el sou no acompanya-, he conegut molta gent, m'agradaria quedar aquí tot el temps possible... Què més puc desitjar? Ja veurem què arriba amb l'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada