dissabte, 30 d’octubre de 2010

Autobahn



Vor uns liegt ein weites Tal
Die Sonne scheint mit Glitzerstrahl
Die Fahrbahn ist ein graues Band
Weisse Streifen, gruener Rand
(Kraftwerk)

Em sent com si fos a l'autopista amb un cotxe sense frens. Avui hauria d'haver estat una jornada fantàstica: tot el dia amb dos amics a Bratislava i a la nit una festa de Halloween. Clar que m'ho he passat bé, tot i que he pensat molt en la feina. Aquest cap de setmana tenc molt de temps per reflexionar i dimarts sembla molt lluny.

M'agradaria explicar altres coses, parlar sobre l'amor, l'amistat, el medi ambient, la ciutat o potser el temps. Però no en tenc ganes. Ara enyor el meu cotxe. Quan era a Mallorca o Menorca, en tenir una preocupació me n'anava a qualsevol lloc sola, preferiblement vora el mar. A Viena puc anar a passejar vora el Danubi o agafar el transport públic, però ni el Danubi és blau ni puc conduir jo mateixa. No, encara no en tenc prou de Viena, només és que avui alguna cosa familiar aniria bé. Tampoc no vull dir que els amics i la gent que he conegut aquí no siguin les persones indicades. Sense ells sí que estaria completament perduda. Gràcies per l'ajuda, els ànims i la comprensió.

Ahir volia una botella de vi. Idò bé, ja en tenc prou.
 

Cap comentari:

Publica un comentari