dijous, 14 de maig de 2009

19 juny 2006. Les compres...

El matí m'he aixecat decidida a fer el munt de fotos que es suposa que hauria d'haver fet fins ara i anar de compres... però al portal he trobat na Teresa amb dues amigues que m'ha dit a veure si anava a fer un tè amb elles... i què volieu què fes? Clar que hi he anat. Ens hem assegut dins un "Salon de The" i n'hem demanat un perhom. Després d'una bona estona de xerrar (entre elles, clar, jo... què he de dir?, el tema de la mort del company de l'escola encara és ben present entre els d'allà), hem anat a fer una volteta. He de dir que avui per primera vegada des que som aquí, realment feia calor, el sol pegava de bon de veres.

Primer de tot hem anat al mercat. M'han avisat que hi faria molta olor. Són unes exagerades, tampoc no ha estat tant. Des del primer moment ens ha acompanyat un jovenet molt ben plantat que anava agafant les bosses del que elles compraven i que a més m'ha donat conversa tot el temps que ha estat amb nosaltres. Bàsicament hem parlat de futbol i del temps. Ja n'hi ha. Quan han acabat, aquest jovenet se n'ha anat cap a ca na Teresa a deixar-ho al portal. Ells li ha donat uns quants dirhams i m'ha explicat que així és com es guanya la vida, que quan ella i el seu marit varen arribar era un al·lotet i ja feia el mateix. Com no voleu que intentin de totes totes travessar la frontera? Realment n'hi ha molts que no tenen RES a perdre... excepte la vida.

El que hem fet a continuació ha estat anar de sabateria en sabateria, per al final no comprar res, perquè no han trobat el que cercaven. Uffff! De les meves fotos i compres, res de res. Tanta sort que encara queda tot l'horabaixa. Ens hem assegut una estona a la placeta de davant ca nostra, fins l'hora de fer el dinar. Curiós, no ho havia fet cap vegada.

Quan ha vengut en Martí de l'escola hem dinat de peix, amanida i truita de patates amb albergínia i carbassó.

L'horabaixa hem anat a fer una passejadeta aprofitant per fer les compres rigoroses. No és que sigui el meu fort això d'anar de botigues, però tampoc podia desaprofitar l'ocasió per dur unes quantes coses que em feien ganes. El primer que hem cercat ha estat música, com no? No me'n puc anar de Tetuan sense dur-me'n un testimoni en forma de CD de la meva estada per aquestes meravelloses terres. Per això hem anat al "zoco". En Martí m'havia explicat un altre dia que era un lloc molt angoixant, sempre ple de gent, però jo he trobat que no n'hi havia per tant, però clar, el que no he pensat i ell m'hi ha fet reflexionar és que era hora d'estar a casa fent la llarga estada a la taula després d'haver dinat pròpia dels marroquins, a banda que hi havia partit de futbol, i això també influeix. Aquest Mundial... si els bars ja estan ben servits de clients en dies normals, no vos cont quan hi ha partit. Quasi forma part de la seva religió. Al que anava. Hem entrat al "zoco" i ens hem aturat a una paradeta amb discs... pirates. Discs originals? I això què és? El "Top Manta" està degudament reconegut com a activitat lícita. El millor de tot és que l'amo ens ha anat posant la música que ens treia per tal de poder decidir què ens agradava més. Sempre amb l'orientació i el bon criteri d'en Martí, he comprat cinc discs de música marroquina a 20 dirhams cada un. En Martí, per la seva banda, n'ha comprat dos més.

Amb la bossa plena de música, hem anat cap a altres comerços de la ciutat. Hem intentat estalviar-nos l'entrada a la Medina, cosa que ens hauria retardat de valent i el partit Tunis-Espanya començava a les set. A una petita entrada hem trobat tassons i teteres. En Martí ha comprat dotze tassons (un de tants compromissos que ha d'atendre, tothom li ha comanat coses) i jo sis tassons i una tetera. Ja tenc el "kit" per preparat un tè com Alà mana, només manca l'herbassana que segurament trobaré a ca nostra en arribar.

Hem arribat fins a "Pabellones" a deixar aquest viatge i hem tornat perquè a mi em feia ganes dur una estora cap a Mallorca. No ens ha costat gaire trobar alguna cosa que ens agradàs. Llàstima que del model que jo tenia en ment no hi ha hagut el color desitjat, cosa que ha provocat que definitivament me'n dugués una estora de bastant més qualitat i una mica més barata del que havíem vist el primer dia la botiga d'estores de la Medina. Tot seguit, sense perdre massa temps, hem passat per una pastisseria i he carregat de pastissets d'ametlla i de dàtil (que a mi l'ametlla no m'agrada i també en vull menjar) per tal de provar si una vegada sigui a Mallorca ens podem veure i gaudir d'un horabaixa de tès i pastes (Jaume i Mercè, ja sé que vos queda un poc enfora, he, he). Ja sé que serà difícil, però que sapigueu que a ca nostra hi haurà tot això... fins que s'ho acabin, he, he.

Hem arribat a casa amb el partit començat i Espanya perdent 1-0. Ens hem acomodat: sofà, pipes, cervesa (sense alcohol) i futbol. No m'ho puc creure. El final supòs que qui més qui manco el sabeu, un 1-3 de vertigen. Vos havia dit que m'agrada el futbol? Tanta sort...

Per sopar, i com a darrer dia, en Martí ha tret vi blanc... (no vull sentir ningú) mentre a la tele posaven House. Vos he dit que entre altres coses en Martí segueix tots els capítols de House, Anatomía de Grey, Mujeres desesperadas, Crossing Jordan...? I que a més se n'ha baixat tots els capítols amb l'emule...? Aquesta setmana ha anat a descobriment per dia. Després de sopar, ha tret un licor de llimona boníssim, i que pegava fort ferm! Entre mossegada i mossegada, peo, en Martí feia excursionetes fins l'estudi perquè s'ha gravat els discs que jo havia comprat i m'ha gravat els seus i d'altres que tenia per casa. Aquest home no sap estar quiet!, excepte quan s'asseu còmodament al sofà... amb la bossa de pipes davant el futbol, qualsevol de les anteriors sèries que vos he dit o la incalculable font de recursos musicals en forma de DVD o VCD.

Ja queda poc. He fet la maleta, aprofitant bé els raconets, perquè ja vaig venir amb l'espai just i me'n duc un munt de coses. Ens hem dit bona nit, després que en Martí m'explicàs per segona vegada què he de fer demà dematí en arribar a la duana. Hem anat a dormir... bé, ell ha anat a dormir. Davant la imminent tornada, no he pogut aclucar els ulls quasi en tota la nit. He aprofitat per acabar de llegir els musicals que tenia pendents de l'altre vespre. Voltes i voltes...

Cap comentari:

Publica un comentari