diumenge, 3 de maig de 2009

15 juny 2006. Tetuan (Medina i primera sortida)


Avui sí, segur que són les deu del matí o potser encara més tard. M'aixec, vaig al menjador... són les set!!!! Me'n torn a dormir, quin remei.

Aguant dins el llit fins un poquet passades les vuit. No hi ha manera, encara que vulgui, no puc dormir més.

Prop de les deu ha telefonat en Martí. M'ha dit que una veïnada, na Teresa, em volia convidar a anar a fer una volta amb ella si estava sola a casa. Clar que sí! Molt millor anar acompanyada d'algú que es coneix la ciutat que sola, que eren els meus comptes fins ara. He anat a ca na Teresa (és valenciana però parla en castellà, el seu marit és mestre i té dos fills que viuen a València). Primer de tot hem anat a fer un tè. He descobert que el que em varen fer ahir a la botiga d'estores duia herbassana, com el d'avui, no menta... són mel! També ha vengut un altre home, un marroquí del qual no record el nom (no hi ha manera) que es veu que té algun càrrec important en matèria de turisme (tampoc no he acabat d'aclarir quin). M'ha donat un missatge per en Martí: que no se'n vagi sense pagar-li el que li deu... idò! Aquest home ha dit que per allà aprop han obert un nou restaurant i els propietaris són un marroquí i una mallorquina, que a més també és mestra de música. Hem decidit anar a a visitar-la. El no-sé-què de turisme s'ha acomiadat i nosaltres dues hem anat a canviar euros per dirhams. Hem arribat al restaurant i ha resultat que... no era mallorquina, sinó canària! De Las Palmas... en fi, no és la primera vegada que algú confon els topònims, no passa res.

Altra volta hem entrat dins la Medina, però aquest pic per un lloc diferent. Hem passat pels gremis de fusters, dels "curtidors" (no sé com es diu, però quina pudor!) de pell, els carboners, els ferrers... També hem anat als llocs de les fruites i les verdures i al "zoco", que aquí li diuen el "Corte Inglés", perquè té tres plantes i hi pots trobar de tot. Això sí, una mica aclaparador sí que és, passadissos estrets, gent per tot, mercaderies col·locades de manera que es pugui veure la major quantitat de gènere possible en el menor espai... Na Teresa m'ha explicat les diferències entre unes vestimentes i les altres. La majoria de dones duen gel·laba i mocador al cap. Ara bé, les que el duen cenyit (el mocador), ho fan per moda, no per convenciments religiosos. La gent de la muntanya vesteix bastant diferent de la gent de ciutat. Hem passat per davant una mesquita a l'hora de l'oració. L'imam crida els fidels amb un cant a través dels altaveus col·locats dalt del minaret i els homes entren tot llevant-se les sabates. Això ho fan vàries vegades al dia i dura uns deu minuts.

A migdia, havent acabat en Martí la seva jornada laboral, hem dinat de cus-cus. Sublim, simplement sublim. No vos ho puc explicar, hauré d'aprendre a fer-ne, o haureu de venir fins aquí per saber què és autèntic, deliciós, indescriptible cus-cus. Encara que no crec que mai em pugui arribar a sortir tan bo com ho fa na Suad; què bé que cuina aquesta dona!

L'horabaixa, després de l'horeta rigurosa, hem agafat el cotxe i hem sortit de la ciutat. Hem arribat fins el polígon industrial (o això diu en Martí) i hem anat a una fàbrica de rajoles. "Inés", es diu. Tota la seva producció va directament a Espanya (ja sabeu, mà d'obra barata...). En Martí fa temps va fer una comanda, però tal i com ell imaginava... encara no està començada. Una setmana, li han dit, però així com va el ritme vital per aquí, no ho sé.

Hem arribat fins un poble veïnat que es diu Martil, igual que el riu que passa per devora Tetuan i segueix cap a aquest poble, però aquí li diuen "Martín". És la zona dels estudiants universitaris, allà hi ha diverses facultats, i es nota per la quantitat de joves amb carpetes que hi ha al carrer. Això sí, la majoria d'al·lotes amb el seu mocador posat al cap. Martil també és una zona residencial i suposadament turística. Dic suposadament perquè allà t'ho venen com a lloc turístic i realment està una mica deixat, però bé, com per tot. Hem vist la platja. Tot i semblar que la mar convidava a banyar-s'hi (no, encara no me n'han vengut ganes, és una manera de xerrar) hi havia una bandera vermella que avisava del perill ocult: les corrents que et xuclen i t'arrosseguen cap a dins i al fons. I efectivament, tot i haver-hi gent a l'arena, no hi havia ningú dins l'aigua.

Durant tot el trajecte hem vist gent a peu per la carretera. Com diu en Martí: hi ha gent per tot! Has d'anar ben alerta a no atropellar ningú. Travessen sense mirar i no tenen cap inconvenient en fer-ho pels llocs més insospitats. Els cotxes que més circulen són els taxis. N'hi ha de dues classes: els de color groc són els petits i només poden anar per dins la ciutat. Hi caben tres persones a més del conductor, una davant i dues darrera. Els de color blau i blanc són més grossos, fan trajectes entre pobles i a banda del conductor hi poden anar sis! persones més, dues davant i quatre darrera. Fins a aquest límit de passatgers, si algú agafa un taxi, no vos penseu que és com aquí, que és exclusivament per ell, sinó que el conductor es va aturant si troba més gent pel camí. Això és aprofitar els recursos!

Hem tornat cap a Tetuan però abans hem passat per un centre comercial tipus "Carrefour"... però sense gent. No hem hagut de fer gens de cua per pagar. Una no hi està gens avesada. Entre altres coses hem comprat iogurts. Tanta sort que tenen el dibuixet, perquè sinó la majoria no sabria de què són! Cal dir, però, que hi ha moltíssims productes en francès, i així és més fàcil.

El temps que quedava fins l'hora de sopar en Martí ha aprofitat per fer informes de l'escola i jo... he gandulejat pel sofà mirant una pel·lícula (Amor idiota). El sopar ha estat típicament mallorquí: pa amb coses (i tomàtigues de ramellet!). Després de sopar hem vist "Jesucrist Superstar". Encara que sembli mentida jo encara no l'havia vist.

Cap comentari:

Publica un comentari