divendres, 6 de març de 2009

Reise nach Wien - 19 febrer 2009

El dia anterior a la partida teníem classe d'alemany. Aquella setmana havia estat molt intensa, a l'escola havíem fet la setmana cultural, dedicada al carnaval arreu del Món. A mi m'havia tocat explicar (i alhora anar descobrint) Oceania, cosa que inevitablement em va fer viatjar sense moure'm de Maó. Com deia, el dia anterior ens vam trobar a classe, amb ganes de partir. Jo ja duia l'equipatge al cotxe, no feia comptes anar a dormir a Alaior, sinó que vaig dormir a ca na Lídia, en Jordi i en Rafel, que com sempre em van rebre molt bé. Vaig estrenar al pijama que duria al viatge dormint al costat de na Lídia.

L'endemà en Jordi, aprofitant que entrava a les 8 a treballar a l'institut, em va dur fins l'aeroport. Ja hi havia na Teresa que esperava. A poc a poc varen anar arribant la resta de components del grup, alguns coneguts de classe o del passadís i d'altres que no ens havíem vist mai. Tres mestres? El nostre sap xerrar català? (-llegir-ho en to humorístic, eh?-)

Vàrem facturar algunes maletes i vàrem pujar cap a la porta d'embarcament. N'hi ha que això de passar el control els duu més feina que als altres... La inèrcia em duu sempre cap a la porta 2 i esperar el bus (o jardinera com li diuen i que no entenc perquè), però aquesta vegada era una porta bastant més propera i amb entrada directa a l'avió... al quiosc "El Jueves" encara no havia arribat. Vol amb Clickair, vaig seure tota sola... la resta de companys havien quedat a les primeres files, més o menys, però el meu passatge deia que em tocava el seient 22F - premonició del gran 22F que m'esperava enguany?-. Un vol curt, agradable, com sempre.

En esser al Prat, dubtes sobre si quedàvem dins la terminal, si sortíem a fora, si anàvem a Barcelona... al final vam sortir tots, alguns havíem de recollir maletes i no era pla que es quedassin fent voltes damunt la cinta, no? Pensava jo que igual ja podríem facturar, però els mostradors d'Air Berlin eren tancats... Total, no hi ha temps d'anar a Barcelona, anam a berenar. El no-grup es desfà, Ciutadella per un costat, Maó per un altre, mestres per un altre... Crec recordar que algú de Ciutadella arribava amb un altre vol, que s'havia despistat comprant el passatge a una altra companyia, qui devia ser?

Arriba l'hora, facturam altra volta, passam el control, uns més ràpid que d'altres, pensam que podem anar a comprar alguns entrepans pel vol... i arriba la primera de les sorpreses. A les pantalles informatives ens diuen que el nostre vol duu un retard estimat d'unes dues hores, a les 15:15, posa. Hauríem tengut prou temps per anar a Barcelona, encara érem a temps d'agafar la connexió cap a Viena (he dit que volàvem via Berlin?). D'una manera més tranquil·la anam a passejar, compram llibres i revistes ("El Jueves" sí que hi era), anam a dinar... després de les dues hores tornam al punt de trobada i quasi de passada ens adonam que acaben de retardar encara més el nostre vol, fins les 17:30, més o menys. Trobam altres companys, que ens indiquen que si anam a la porta d'embarcament ens donen vals per anar a menjar... molt bé, ara que ja hem dinat. Resignació, no ens queda d'altra. Ara ja no arribam a la connexió. A Berlin feia mal temps, o això és el que ens deien per megafonia.

A l'hora estimada comença a haver-hi moviment a la porta destinada a abandonar el país. Ens van dir que podíem quedar a dormir a Barcelona i agafar el vol de l'endemà a les 12 del migdia... Ni parlar-ne! Volíem partir, si de cas havíem de fer nit, que fos a Berlin, almenys, clar que això va implicar també certs comentaris cap al nostre mestre de Maó, en Miquel, que sabem que li agrada Berlin, que no fos una cosa preparada per ell, aix... (-segona frase per llegir en to humorístic-)

Finalment arribam a pujar a l'avió. Bé, finalment és un dir, perquè una vegada a dins vàrem estar més d'una hora a partir. Ni me'n vaig adonar, perquè em vaig adormir... Primer contacte amb la llengua alemanya, a través de les revistes que hi havia a l'avió (que tots vàrem agafar però Déu n'hi do com costen de llegir) i la veu de les hostesses. A Berlin fa mal temps... Després que ens donassin l'opció de sortir de l'avió sense possibilitat de retorn que alguns passatgers van estar a punt d'acceptar, ens indiquen que per fi sortim.

Arribam a Berlin tard, molt tard, massa tard. Efectivament tot és cobert de neu. Esperam una bona estona per recollir les maletes, esperam una bona estona perquè al mostrador d'Air Berlin ens donin una solució, esperam una bona estona a que arribi l'autobús... temps que aprofit per treure la càmara de vídeo per primera vegada. Sempre em passa el mateix. Per por que a algú no li faci gràcia, per vergonya, o jo què sé perquè, la trec tard, poc i malament, i moltes de les coses que serien dignes de quedar enregistrades, ho han de fer només a la nostra memòria. Això es cura amb l'edat, clar que fa molt temps que pens el mateix.

Un curtet viatge amb bus, admirant la neu que tot ho cobreix, i arribam a l'hotel de les properes hores (no pos nit, perquè tanmanteix...), un Holiday Inn, on ens assignen habitacions (com sempre qued la darrera i em toca compartir habitació amb una joveneta de Ciutadella, que no ens coneixem però és igual). Anam a les habitacions, deixam l'equipatge i baixam a sopar. Després de tot el dia de menjar entrepans i altres porqueries, va bé una mica de verdesca, i una cervesa per anar ambientant. Total, que entre una cosa i l'altra són les 2:00 i ens hem d'aixecar a les 4:00. Començam bé.

Anam a dormir amb el convenciment que el dia s'ha acabat. Abans pas per la dutxa per no haver-ho de fer en aixecar-me. Quan em fic dins el llit na Marilena (s'escriu així?) ja dorm, i sona el telèfon de l'habitació... No pot ser... Estic tan cansada que no l'agaf. Qui pot ser a aquestes hores? Ara només falta que algú intenti entrar... i no he acabat de pensar-ho que sent algú que manipula el pany de la porta... No m'aixec, no, no...

1 comentari:

  1. A part d'esperar amb ànsia com continua aquest viatge, m'he quedat amb molta curiositat per saber qui cridava per telèfon i qui tocava a la porta aquelles hores... Després d'aquest viatge se m'ha partit el cor entre Viena i Berlín, és a dir que ja no sé... Tal vegada el curs que ve volarem a Berlín via Viena i faré el conjur perquè fem nit al Triangle de les Bermudes...

    ResponSuprimeix