...he tengut tot el temps del món per anar, venir o quedar, fent creïbles els meus moviments, tan sols perquè així vaig néixer i aquest és el camí a seguir, encara que sovinteja la mirada enrere per comprovar que la solitud marca les ombres de la vorera perfilada per les pedres de les amistats que ignoren que ho són, repetint les seqüències de la manera més harmoniosa possible, si és que encara existeix aquest concepte, sobretot els dilluns dematí quan has de recuperar el ritme i la cadència encara vigents en la comèdia que t'arrossega carrer amunt i no sap esperar que recuperis l'alè quan simplement ja no pots més, i t'adones que en realitat no es preocupen gens de tu, i és quan ens rebel·lam junts perquè tenim poder suficient per fer el que ens doni la gana i pujar les escales de tres en tres per tocar el cel abans que ningú ens faci malbé el moment posant aquella cançó amb la que no pots evitar moure't però que voldries tres hores lluny, així funcionen aquestes coses, no t'obsessionis, no avui vespre...
_____________________________________________
*Gràcies a Radio Energy Wien per la inspiració :P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada