divendres, 12 de juny del 2009

Fent temps

Faig temps. Faig temps perquè hem tornat quedar i em sobra temps. Faig temps perquè no fris. Faig temps perquè estic tranquil·la. Escric des d'Es Castell. Na Lidia fa unes hores que se n'ha anat ben carregada cap a Mallorca. Si no fos que sé que torna diumenge i que encara ens queda una setmana, estic segura que hauria plorat. Serà un mes i mig sense veure't! Potser per això m'agrada quedar a ca teva i ara fins i tot m'he atrevit a agafar-te l'ordinador per escriure aquestes línies. Escric escoltant una recopilació de música clàssica, a veure si sona aquella composició que m'has demanat que t'ajudi a trobar-ne l'autor... i quan el trobi m'estiraré els cabells, perquè l'he sentida milions de vegades i no pot ser que essent on som no tengui ni idea de coses que hauria de saber sense haver-ho de pensar gaire.

Fa una estona l'he vist. Ha arribat i m'ha plantat unes quantes de les seves besades... riuries, ja ho sé. I en el fons m'encanta que ho facis, en el fons em sent especial en les vostres mans, en els teus ulls. Aquests "grocs-espinosa"... tot ho entendràs quan ho llegeixis, perquè m'agrada tant, perquè em sent així, perquè em pos com em pos... carícies, contacte, camp visual, somriures, paraules. I en seguim aprenent. I l'any que ve... ja ho veurem. Serà extrany no topar-te pel passadís, faig tard (em fan pensar que faig tard), fues, corregudes, nins i nines... serà extrany però si és el que ens toca seguirem compartint... hores, casa, menjades, bars, històries, avions, vaixells, cotxe, Menorca...

Vaig a dutxar-me que s'acosta l'hora de deixar de fer temps (ja vénc!). Encara no has arribat i esper que la travessia sigui bona, que arribis bé, que puguis fer i que puguis veure. T'estim una cosa grossa. I em sap greu no tenir aquí la nostra primera (primera?) foto, però ha quedat a Alaior.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada