divendres, 5 de juny de 2009

Això s'acaba...

...però amb vistes de continuar. M'explicaré.

Queden pocs dies de classe -de les que faig jo, vull dir- intensos, ja es sap. D'aquí a quinze dies acomiadarem els i les alumnes tot desitjant que passin un bon estiu, tancarem les aules fins el proper setembre i qui més qui menys partirem... partirem i mai més ben dit. Aquesta vegada, però, no és una fugida. Tenc moltíssimes ganes de tornar. Això sí, primer ha de passar aquest estiu que per temperatures sembla que ja ha començat i que es presenta d'allò més bé.

Me'n vaig a Viena a seguir aprenent. Tot el juliol. Me'n vaig amb el bon gust de boca d'haver aprovat el segon curs d'alemany a l'Escola d'Idiomes (no només aprovat, les notes estan prou bé per no haver estudiat gaire, si només amb la motivació arrib on arrib, amb feina no sé què faria...), amb la seguretat que em fa moltíssimes ganes esser enfora però no per fer-me lluny, sinó per seguir creixent i continuar aquesta tercera o quarta adolescència que la vida m'està regalant. La vida... i els i les que tenc a prop. És cert que més d'una vegada m'haureu sentit xerrar de les ganes que tenc de ser mare, inicialment incompatible amb el ritme que duc ara, però sé que hi ha temps (som a temps) per tot, i potser aquest no sigui un somni tan llunyà. És qüestió d'ADN -m'agrada el teu-.



En tornar de Viena arribaré, fent un poc de voltera, fins a Hawaii. Quinze dies d'agost. Que què hi faig jo a Hawaii? Bona pregunta. Són aquelles coses que et vénen, se't posen al davant i penses: "I perquè no?". Dit i fet, anem-hi! Allà no hi vaig sola, na Lidia ja hi serà i tendré na Xisca de companya de viatge.

Estiu planejat.

*(Avui volia tornar xerrar de tu, però quan em pos aquí davant no em surt res. Potser serà que no cal?)

3 comentaris:

  1. Una vegada més ens arriben les boniques paraules de l'Aiguasalada..és un plaer llegir-te..t'ho he dit mai? hehe..ja ho saps..Gràcies.

    ResponSuprimeix
  2. Ai sí! Els concerts de Viena... Crec que si hagués llegit aquesta entrada mitja hora abans m'hagués vestit i hauríem anat de festa... Això -el curs- encara no s'acabat però ja saps que t'enyoraré un munter... Això sí, compt que et podrem llegir des de Viena i des de Hawaii i després... després tornarem a la recerca d'un bon ADN vegetarià...

    ResponSuprimeix
  3. No m'importaria morir-me avui si sapigués que m'he de reencarnar en la teva filla o fill. Tingui l'ADN que tingui serà una persona molt afortunada. De totes maneres, crec que la recerca va per molt bon camí...

    ResponSuprimeix