dissabte, 4 de juny de 2011

La veïna

Paranoica. Així acabaré aquest curs. 

La veïna de baix és una senyora major, petiteta, amable i del tot inofensiva. Això durant el dia. A mesura que el sol es pon es fa efectiva la seva transformació, ben igual que l'home-llop. 

La parella que ens va llogar el pis ens havia dit que de vegades la veïna posava la tele "una mica alta" perquè és sorda. És sorda i està completament boja. No es tracta que posi la tele "una mica alta" a hores acceptables, sinó que quan tothom apaga els llums per anar a dormir, ella s'adona que està massa sola i els decibels inunden tot l'edifici. Hi ha nits que no en té suficient amb la tele i hi afegeix la ràdio. Fins aquí ho duc bé; llevat que tengui mal de cap no em molesta el renou i puc dormir, però el meu company de pis no. Ell necessita taps. I no ho duu bé.

Si la cosa s'acabàs aquí, potser seria ell l'únic que tendria el perill de perdre els nervis. Però n'hi ha més. D'ençà que vivim aquí hem rebut multitud de notetes estrambòtiques, sense sentit, que ens acusen, entre altres coses, d'assetjament sexual, d'administrar electroxocs o de no deixar-la dormir de nit. La darrera avui. 

Devien ser les 3 de la matinada i jo intentava dormir. De sobte he sentit un renou fort a la porta. En aquells moments estava sola, en Pablo i unes amigues havien sortit de festa. I no m'ha fet cap gràcia. No és la primera vegada que intenten obrir o toquen a la porta i quan hi vas no hi ha ningú. I m'he començat a posar nerviosa, imaginant aquesta senyora totalment posseïda entrant a casa. Poc temps després ha arribat el meu company i ha trobat una nota a la porta. Sense pensar-ho gens ha baixat, ha retornat el paper i un poc més i tira les portes de la veïna a terra... I ha funcionat. Per primera vegada la música ha deixat de sonar. S'ha fet el silenci necessari per a un descans òptim. Però jo no podia deixar de pensar si hi havia cap possibilitat que la veïna pujàs, entràs a casa i jo-què-sé-més. 

Pregunta fàcil: i per què no telefonau la policia? Idò ja ho hem fet, varen venir, varen comprovar que el nivell de renou era inacceptable, i ens van dir que no podien fer absolutament RES. Però que intentarien parlar amb ella. Vàrem sentir com tocaven a les portes i al timbre, però aquella nit la senyora devia estar massa ocupada, perquè per més que va insistir la policia ni la música es va aturar ni ella va obrir. 

Cap comentari:

Publica un comentari