diumenge, 21 de març de 2010

Kein Schmetterling mehr

"Ich glaub' du hast mein Herz tranchiert
und meine Seele flambiert,[...]
Liebe geht durch den Magen" 

Wise Guys


Aquest és el tros de cançó que he anat repetint entre pensament i pensament durant l'hora i mitja que ha estat el bus a arribar. Una hora i mitja, caminant fent voltes a la plaça Menorca de Ciutadella per no adormir-me, dóna per molt.

En un primer moment, el "no" a trenc d'alba m'ha provocat una profunda tristesa, convertida en ràbia irracional i sense sentit pocs minuts després -tres segons cap a tu i la resta tota cap a mi-, reconduïda a gran comprensió, claredat i serenitat en la recta final de l'espera. Un "no" que semblava que no volia sortir, i no n'entenc el motiu, perquè t'ho he posat fàcil, com a mínim en el moment precís del comiat; som conscient que gens abans. No era conya allò de la salut mental, molt millor saber el que realment hi ha que somniar amb el que penses que podria arribar a haver-hi per al final travelar i caure des de ben amunt. Un "no" que de cap manera tanca portes, sinó que en deixa moltes d'obertes, ara que arriba el bon temps. Potser tanqui la pàgina "Liebe" per acabar d'obrir de pint en ample la caseta de "Freundschaft", si volem, sabent que no es cerca sinó que es troba, coincideix, creix, s'alimenta, millora, funciona, esdevé. Segueixen en peu les ofertes, propostes, invitacions i demés. Amb intensitat si s'escau, perquè no em ve de gust oblidar i ja està, sinó gratar una mica més a veure què trobam, què trob, què som, què ets. Em reafirm en les opinions que fins aquest moment tenc de tu, seguesc amb les mateixes ganes de compartir estones, voldria que efectivament formassis part del món que m'envolta.

Es tractava de prevenir el desastre i he estat a punt de no saber fer-ho, però una vegada més me'n surt sense cap ferida. Bé, avui deixau-me plorar, fumar i menjar. Demà ja no. Demà comença una nova i meravellosa setmana a Menorca, tanmateix amb el cap a Viena, però aquí hi ha vida encara.

Aprofitant l'efecte peixera, bones, som na Maria, com va?


   

Cap comentari:

Publica un comentari