divendres, 30 d’abril de 2010

Köln ist einfach korrekt

Una altra locura. Però què bé ha anat!

Plovia, relativament feia fred. Divendres passat, quan encara era a l'escola, vaig rebre un missatge de Baleària, que em deia que el vaixell, degut al mal temps, enlloc de Ciutadella sortiria de Maó, encara que a l'hora prevista, a les 18h... vaig telefonar per assegurar-me de la durada del trajecte, i quan em van dir que serien dues hores i mitja, vaig demanar que em canviassin el passatge per un altre dia, ja que a les 21h en teoria hauria de ser a l'aeroport -me vols explicar perquè punyetes vas en vaixell si després has d'agafar un vol?-. 
Mentre els nins i nines berenaven vaig mirar vols, cosa que hauria d'haver fet des del principi, amb el resultat que no hi havia ni un vol amb places lliures en tot el dia! Bé, en realitat sí, però fent escala a Barcelona o Eivissa (?) i per més de 150€. Així que de seguida vaig tornar telefonar a Baleària per dir que sí que viatjaria aquell mateix dia. 
Per què els meus viatges sempre comencen amb aquests ensurts?

Tenint en compte que a les 20:30 arribaria a Alcúdia no podia badar. Afortunadament na Sara venia a cercar-me. 
Abans d'anar al port vaig passar per ca'n Miquel, que des de dimecres ja gaudeix -per fi, després de les cancel·lacions degudes al volcà islandès- de companyia a llarg termini. Vàrem jugar una estona a un joc ambientat a Viena (auf Deutsch, natürlich!). 

El viatge va ser mogut, sort que em vaig adormir de seguida. I en arribar a Alcúdia, sorpresa, no podem arribar al port per no sé quina activitat naviera. Quasi mitja hora aturats enfront del moll! No vaig desesperar, perquè ja estic avesada que passin aquestes coses i que al final tot vagi bé. Finalment vàrem desembarcar i seguit vaig trobar na Sara i vàrem partir com un llamp cap a l'aeroport. Vàrem tenir poc temps per xerrar, però sabíem que el diumenge ens tornaríem veure, de manera que en arribar al destí vaig sortir de seguida cap a cercar el meu passatge. Cap problema. Buf, ja està!

També vaig dormir durant el vol. Tenint en compte que era la darrera vegada que ho faria fins en tornar, ho vaig aprofitar.

I dues hores i mitja més tard ja trepitjava sòl alemany, a l'aeroport de Köln-Bonn... Efectivament, el meu primer viatge a la ciutat dels Wise Guys. Vaig haver d'esperar fins les 3:15 per agafar el tren que em va dur a l'estació central de Köln. Sabia que això quedava a prop de l'anomenadíssima catedral, el que no m'imaginava és que fos tant! Vaig aixecar la vista i allà s'alçava ella, grandiosa, imponent, espectacular... no, no exageren! Després dels primers segons d'astorament, i quan es va anunciar tren que havia d'agafar (S-Bahn 18) vaig baixar les escales i el vaig esperar pacientment... ja arribava. I abans que el rellotge marcàs les 5 de la matinada vaig baixar a l'aturada Efferen i ben aviat vaig trobar la gent que ja feia coa davant l'oficina dels Wise Guys. Havia arribat! 

Em vaig acomodar així com vaig poder per passar les cinc hores que faltaven. Al principi va ser tot un poc fred, en tots els sentits, però tot va canviar quan les al·lotes que hi havia just darrera em van proposar jugar a Phase 10, un joc que es veu que tothom coneix i que a tothom agrada (com aquí, l'Uno, més o manco, però aquest és bastant més complicat). Com es lògic, ulls com a taronges quan varen començar a saber que venia des de Menorca per comprar unes entrades...

Algú m'havia dit -cosa que ni havia pensat- que hi hauria d'haver anat amb algú altre, més que res pel tema d'anar al bany... Vaig procurar no beure des d'abans de partir de Mallorca, i vaig visitar tots els lavabos que vaig anar trobant pel camí. Així i tot va ser necessari anar dues vegades al de la benzinera del davant. Tanta sort que cinc hores són suficients per conèixer gent, i que els fans dels Wise Guys són educats, amables i alhora molt divertits.


A les nou, sorpresa. Just després d'arribar la que deu ser l'al·lota encarregada de l'oficina, va aparèixer en bicicleta amb dos dels seus fills en Sari. Al·lucinava (jo mateixa, vull dir). Tan enfora que em semblen i tan a prop que el tenia! Poc temps després varen tornar sortir en Sari i els fills, repartint tassons, cafè, te, llet i sucre. Increïble. I m'estava passant a mi. També varen arribar en Nils i en Ferenc. 


A les deu varen obrir les portes, i per ordre vàrem anar passant per comprar les entrades. Ells mateixos les venien, en Sari cobrava, en Nils ens les donava i en Ferenc comprovava que tot estàs correcte. Flipava. Les al·lotes amb les que havia passat les hores d'espera van informar de la meva situació (podria dir-se'n al·lota boja que viatja des de Menorca només per comprar unes entrades?), amb el consegüent "de veres?" per part d'ells. En Ferenc va afegir que era afortunada d'haver pogut viatjar després de les incidències del volcà. No m'ho puc creure. Vaig xerrar amb ells (sí, poc, ja ho sé, però val més això que res!) i vaig tocar en Ferenc. Definitivament. Som una fan. Idò!


Contenta, feliç, eufòrica amb les meves entrades, després d'acomiadar-me de tots i totes i de mig quedar pel dia del concert (volen esser a la porta a les cinc del matí i el concert comença a les set de l'horabaixa!), vaig agafar el tren de tornada a Köln.


Wise Guys. Val la pena? Sí, i mil vegades sí!!!!


El que segueix són quasi dotze hores de son, passeig, més son, més passeig, la catedral, els carrers de Köln, el Rhein, sol, molta gent, llibres en alemany i una tornada a l'aeroport més aviat del previst perquè ja no podia més. Enlloc de tornar l'endemà al matí, vaig canviar el vol pel mateix dissabte a la nit.

Na Sara, molt amablement, em va venir a cercar a l'aeroport, em va donar sopar, em va deixar dutxar i em va deixar dormir còmodament al seu llit mentre ella sortia de festa amb els seus amics. I l'endemà em va tornar a Alcúdia. Gràcies per tot! PER TOT!


I ara? Un GRAN concert m'espera el 29 de maig. Sis hores de concert, per això es diu Totalnacht, i jo tenc dues entrades. Qui s'anima?


1 comentari: