dissabte, 10 d’octubre de 2009

Taner

M'has sorprès, i m'ha encantat. Mai, en tot el temps que vàrem compartir, m'havies xerrat com ho has fet avui. En realitat supòs que no té més importància, o potser sí? Per mi sí que en té, perquè m'has fet somriure.
La veritat és que ens ho vàrem passar molt bé. Eres el meu millor veïnat -i ho dic sincerament-, fèiem un bon equip de feina, però et vaig trobar a faltar els horabaixes de cerveses i rialles. On et ficaves? I ara em dius que tens ganes de tornar-me veure aviat! I jo que en tenc! No saps les vegades que vaig imaginar que apareixies i t'unies a les llargues converses, a voltes surrealistes.
Has col·laborat a esvair dubtes i prejudicis d'un país que ens queda llunyà i exòtic, propiciant un interès que va més enllà de la pura curiositat. Gràcies. Danke. Teşekkürler.
Gràcies per les teves paraules. Realment gent com tu segueix reforçant la meva convicció de que som una persona molt afortunada. Esperaré, tendré paciència, per saber si ets de veritat. De moment em basta amb el que sé. Amb el que he llegit avui vespre.

Cap comentari:

Publica un comentari