dissabte, 26 de setembre de 2009

Silenci

És dissabte horabaixa i no hem fet res més en tot el matí que posar una rentadora. Ara la nostra "nova" llar resta en silenci, dormint les hores manllevades a la setmana i a la nit anterior. Res d'extraordinari, només que se'ns fa tard. Sempre.
Hauria d'anar al meu antic pis, a cercar les coses que queden. Em fa mandra. És un dia d'aquells que la ment voldria activitat frenètica i el cos no l'acompanya. Aquest cos... Calla.
La casa on som ara té el terra de fusta. Hi ha miralls, coixins, estores, llums. Manquen vidres. Sobra pols. Fa ganes estar-hi, té una energia molt bona, molt adient, molt d'acord amb les nostres personalitats divergents. Estarem bé.
Fa vint-i-sis dies que vaig partir de Mallorca. No m'enyor. No t'enyor. Pau. Serenor. Menorca. Silenci.
Dos caps es recolzen en una mateixa tovallola que els fa de coixí just davant meu, la que he recollit de l'estenedor aquest matí quan m'he aixecat i el silenci omplia el món de portes endins. Silenci que he fet callar de seguida amb veus i instruments sortits de l'arxiu musical que sempre m'acompanya. Fluixet, que aquí tot es sent i les altres encara dormen la nit que ha acabat quan sortia el sol. Dormir. Dissabte. Dormir. El somni de tota la setmana quan el despertador sona a les set i mitja anunciant el berenar i el camí cap a l'escola. L'escola. Dissabte. Silenci.
Amunt. És ben hora de començar. Trencar el silenci i dinar i organitzar i anar i tornar i sortir i cridar. CridAR. CrIDAR. CRIDAR! CRIDAR!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari