Just davant de l'ajuntament hi trobam el Burgtheater (Teatre imperial), que és el Teatre Nacional d'Àustria a Viena, un edifici neobarroc inaugurat el 1888. Malgrat passar-hi per davant milers de vegades mai no vaig arribar a prendre la decisió ni de visitar-lo ni d'intentar gaudir d'alguna de les representacions que s'hi duien a terme la temporada de teatre. Una llàstima, pens ara...
I ben al costat, el Volksgarten, o "Jardí del poble". Quina meravella al mig de la ciutat. Passejar, fer esport, descansar... Admirar les flors (sobretot els rosers) a la primavera, trepitjar la neu a l'hivern... El que més crida l'atenció és el Temple de Teseu, rèplica d'un temple grec, que durant bona part del temps que vaig viure a Viena va estar semi-tapat, ja que l'estaven restaurant. El record més divertit que en tenc és de la visita dels meus pares i uns amics, quan ens va servir d'aixopluc d'una d'aquestes remullades d'estiu que arriben sense avís previ. Una de les parelles que formaven el grup de visitants no va arribar a temps i la resta ens els miràvem mentre ells dos feien esforços per mantenir-se el més eixuts possible davall un únic paraigües...
Un altre atractiu que vaig tardar més del normal en descobrir és l'estàtua en record d'Elisabet -Sissí- que van instal·lar allà després de l'assassinat de l'emperadriu.
Una de les sortides del parc ens deixa una altra vegada al Ring, i travessant el carrer ja som al Parlament, un edifici de marcat estil grec clàssic, construït a finals del segle XIX. Qui ens dóna la benvinguda no és altra que la deessa Atenea, al capdamunt de la font que representa els quatre rius més importants d'Àustria. Afortunadament, una de les activitats dels diferents cursos de llengua alemanya que vaig fer a la Universitat era una visita guiada a aquest lloc, així que és un dels pocs que he pogut veure per dins.
Un altre atractiu que vaig tardar més del normal en descobrir és l'estàtua en record d'Elisabet -Sissí- que van instal·lar allà després de l'assassinat de l'emperadriu.
Una de les sortides del parc ens deixa una altra vegada al Ring, i travessant el carrer ja som al Parlament, un edifici de marcat estil grec clàssic, construït a finals del segle XIX. Qui ens dóna la benvinguda no és altra que la deessa Atenea, al capdamunt de la font que representa els quatre rius més importants d'Àustria. Afortunadament, una de les activitats dels diferents cursos de llengua alemanya que vaig fer a la Universitat era una visita guiada a aquest lloc, així que és un dels pocs que he pogut veure per dins. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada