Resposta a la Consellera (#VagaIndefinidaDocents)

Gràcies per la teva carta Joana Maria Camps, però no em transmet gens de tranquil·litat.

1. Vols dir que no ens hem preocupat de saber tota la informació possible referent al TIL, o és que no la tenim perquè ens l'amagau? No sé que és pitjor... En el primer cas podríem posar en dubte que siguem tan bons professionals com dius. En el segon, m'estim més no comentar res, que m'encenc per moments.

2. Terminis progressius i realistes no són "primer curs
de segon cicle d'educació infantil (3 anys), a primer, tercer i quint (!!!!!!!!, quants anys feia que no sentia això) d'educació primària i a primer curs d'ESO". Perdona però algú t'ho havia de dir. En lloc d'enviar-nos cartes de "suport"(?), fes una volta per les escoles però queda-hi una bona estona. No farà falta que t'expliqui res. Ah, i podries ajudar, ja que hi seràs, atenent els nins i nines / fillets i filletes / boixos i boixes que s'han quedat sense PT, AL o mestre de suport perquè segons els vostres estudis sobren docents.

3. De veres creus que les escoles d'idiomes, amb tot el meu respecte (que en som usuària des del primer curs que vaig fer feina) són l'entorn adequat per aprendre l'anglès que necessitam a les aules per aplicar el TIL? Sabrem anglès, tendrem un nivell suposadament adequat (si som afortunats i les capacitats individuals ens ho permeten) però ni de bon tros suficient com per impartir una matèria en aquesta llengua. Pel que fa al CEP, no he vist cap curs d'especialització en alguna de les matèries que feim a l'escola. Una millora en la competència lingüística no és suficient, Consellera.

4. Si per dialogar ens referim a mantenir un discurs inflexible i a botar-se els òrgans competents de cada escola (Consells escolars, clar), llavors hauré d'admetre que sí, que el tarannà és dialogant... I el que necessitam no és negociar les condicions laborals, sinó millores a les condicions en què ens veim obligats a treballar. Falten mestres! Manquen recursos! Hi ha tres instituts de Menorca sense director per (una altra vegada!) una mesura injusta!

5. No ens inquieten els canvis, som mestres, flexibles, ens adaptam, innovam dia a dia... el que ens inquieta és tenir un Govern que ens puteja (perdonau) per sistema, que aplica lleis i decrets "per collons" (no trob altra manera de dir-ho) i que se li'n fot tres prebes el futur dels alumnes. No ens enganeu, no vos enganeu, no ho feis per ells.

Bona nit i allà tu amb la teva consciència.

 

 

Carta de la Consellera adreçada als docents

 

#16s

Demà faig vaga. Perquè tenc dret a fer-ne. Però més important encara: perquè crec en el que feim. M'és igual qui governi, m'és igual qui siguin els "experts", m'és igual tot, excepte la feina que he triat fer. M'agrada, i molt. No vaig a la vaga perquè em sembli insuficient el meu sou, se me'n fot el que em descomptin. Vaig a la vaga convençuda de que les condicions actuals no són les òptimes ni per ensenyar ni per aprendre. Torn repetir, entrau a l'escola, demanau, informau-vos... Jo encara no tenc fills, però mira per on cada curs acab estimant els i les alumnes. Per ells, per les famílies, per tots i totes, jo demà faig vaga.

Viena: records, vivències... gràcies! (4)

Just davant de l'ajuntament hi trobam el Burgtheater (Teatre imperial), que és el Teatre Nacional d'Àustria a Viena, un edifici neobarroc inaugurat el 1888. Malgrat passar-hi per davant milers de vegades mai no vaig arribar a prendre la decisió ni de visitar-lo ni d'intentar gaudir d'alguna de les representacions que s'hi duien a terme la temporada de teatre. Una llàstima, pens ara...

I ben al costat, el Volksgarten, o "Jardí del poble". Quina meravella al mig de la ciutat. Passejar, fer esport, descansar... Admirar les flors (sobretot els rosers) a la primavera, trepitjar la neu a l'hivern... El que més crida l'atenció és el Temple de Teseu, rèplica d'un temple grec, que durant bona part del temps que vaig viure a Viena va estar semi-tapat, ja que l'estaven restaurant. El record més divertit que en tenc és de la visita dels meus pares i uns amics, quan ens va servir d'aixopluc d'una d'aquestes remullades d'estiu que arriben sense avís previ. Una de les parelles que formaven el grup de visitants no va arribar a temps i la resta ens els miràvem mentre ells dos feien esforços per mantenir-se el més eixuts possible davall un únic paraigües...

Un altre atractiu que vaig tardar més del normal en descobrir és l'estàtua en record d'Elisabet -Sissí- que van instal·lar allà després de l'assassinat de l'emperadriu.

Una de les sortides del parc ens deixa una altra vegada al Ring, i travessant el carrer ja som al Parlament, un edifici de marcat estil grec clàssic, construït a finals del segle XIX. Qui ens dóna la benvinguda no és altra que la deessa Atenea, al capdamunt de la font que representa els quatre rius més importants d'Àustria. Afortunadament, una de les activitats dels diferents cursos de llengua alemanya que vaig fer a la Universitat era una visita guiada a aquest lloc, així que és un dels pocs que he pogut veure per dins.

Menú: incompetència

Primer de tot, fer una petita observació. No tenim res en contra que gent d'altres països s'estableixi aquí i agafi negocis que ja estan en marxa sense modificar-ne ni el nom ni (en aquest cas) la carta. De fet, em sembla una bona idea.

L'altre dia (de pagès) vàrem anar a sopar amb uns amics d'Ullsdecolormel. Era divendres, no gaire tard, però el lloc que aquests amics havien escollit estava tancat, de manera que vàrem voltar un poc més per trobar-ne un altre que ens fes el pes. Vam optar per un local "dels de tota la vida". 

Estava buit. Primer indici. 

A l'única persona encarregada li va costar una mica aixecar-se de la cadira i deixar l'ordinador per interessar-se per nosaltres. Segon indici. 

Així i tot, vàrem seure. Aquell senyor va agafar més aviat amb poca traça coberts d'altres taules i els va posar a la que havíem triat. I ens va dur una carta. Gràcies. Una. Tercer indici. Perquè quan n'hi vàrem demanar una altra valga'm Déu que li va costar trobar-la/acostar-la.

Carta típica i tòpica. Perfecta per als nostres interessos. Amanides, pasta, pizzes i entrepans. Meravellós. Teníem gana. Vàrem tardar menys a decidir-nos que el cambrer/adult (ir)responsable a demanar-nos. 

A partir d'aquí, els indicis es varen convertir en fets denunciables, com a mínim, ja que aquella persona provinent de l'estranger (sense connotacions despectives)

no entenia el significat de "pizza". Pizza. Aquesta pizza -indicant el lloc on estava escrit-, volem aquesta pizza. Semblava que ho agafava... però no. No sabia què demanàvem, no sabia si en tenia, havia de telefonar el seu cap per saber si podia fer una pizza (de moment no havíem pogut demanar res més!), i mentre intentàvem comunicar-li que en realitat en volíem quatre, ens vàrem mirar i quasi sense necessitat de dir res vàrem decidir marxar d'aquell lloc.

I vàrem entendre perquè el suposat restaurant de carta típica estava buit un divendres a la nit. 

A qui se li acut deixar un bar/restaurant obert sense personal competent? Per molt que siguin estrangers! Com pensen fer caixa?

*Al final vàrem sopar, a un restaurant especialitzat en menjar més o menys de la mateixa zona geogràfica d'on suposam prové el senyor/cambrer/persona encarregada. Ràpid i bo. Competents.