dimecres, 25 d’abril de 2012

Aquesta casta d'hotels no fa falta els visitis... (II)

L'endemà vaig tornar a l'AKH amb la meva pedra. Vaig pujar a urologia (8D) i vaig explicar tota la història del dia anterior. Acte seguit em van fer omplir dos formularis, un amb les dades personals i un altre per la targeta sanitària europea. Em van dir que estava tot bé i que de seguida em veuria un metge, que prengués lloc tranquil·lament a la sala d'espera.

Efectivament poc temps després va sortir un metge dient el meu nom. Em va donar un full on s'especificava quines proves m'havien de fer (incomprensible per jo) i em va dir que anàs primer al 8F i en haver acabat allà tornàs. Molt bé. La pedra i jo vàrem seguir el camí fins el 8F. Una dona molt simpàtica em va dir que m'assegués i que ja em cridarien, però jo no ho vaig acabar de veure clar i vaig anar a la finestreta d'admissió. 

A la finestreta d'admissió 8F em van agafar el paper del metge, el meu DNI i la targeta sanitària.
-Ha omplert un formulari a 8D?
-Sí.
-Té la fotocòpia?
-No.
-Torni a 8D i que li donin una fotocòpia, sinó haurà d'omplir el formulari una altra vegada.
-No tenc cap inconvenient en tornar omplir el formulari. 
-Torni a 8D, per favor.
-Ok...

Vaig tornar a 8D.
-Vénc de 8F i allà em demanen una còpia del formulari que he emplenat fa deu minuts.
-Perdoni?
-Que fa una estona m'he registrat aquí i ara a 8F en volen una còpia.
-Una còpia?
-Sí.
-De què?
-Del formulari que he emplenat fa una estona quan he arribat.
-Un moment.

I la persona que hi havia darrere el taulell va telefonar a 8F per aclarir el que feia falta.
-Això que necessita ja l'hi han donat abans.
-Mmmmm, no.
-Un moment. 

I la persona que hi havia darrere el taulell va telefonar no sé on per aclarir el que feia falta. Acte seguit va bufar, se'n va anar, i va tornar amb un paper exacte al que jo ja havia duit a 8F amb les proves que m'havien de fer.
-Aquí té.
-Mmmm, no, no és això el que em demanen, és una còpia del formulari que JO he emplenat.
-Un moment.

I la persona que havia sortit de darrere el taulell per anar a cercar un paper que ja teníem i que no necessitava, va tornar darrere el taulell i va tornar telefonar a 8F per aclarir el que feia falta... aquesta vegada sí. Per fi tenia la còpia!

Vaig tornar a 8F. Van agafar la còpia de les meves dades, van posar el paper del metge amb la petició de proves dins una carpeta verda, em van donar una polsera blava que m'havia de posar al braç i em van dir que tornàs a 8D. Ah! I que també tornàs la còpia de les dades a 8D!

Convençuda que no entenia res i que no tenia ni idea del que m'havien de fer ni perquè em donaven una polsera d'hospital (ni perquè collons ningú feia cas de la pedra, que en resum era la qüestió per la qual jo era allà!)... vaig acabar per posar-me a plorar. Dels nervis. De la ignorància. De por...          

2 comentaris:

  1. Uff, ufff, mare meva, jo no sabia que havies hagut de passar per tot això. A més, estic segura que no exageres, perquè sé com és la burocràcia en aquest país: tan absurda com l'expliques, que ets allà amb la teva pedra i només parlen de papers i papers que has d'omplir i copiar.
    Em sap greu (una altra vegada) que ho haguessis de passar sola. Jo també hauria plorat...
    És una bona teràpia escriure-ho, eh?

    ResponSuprimeix
  2. Nina, cóm estàs?...Quina peripècia!

    ResponSuprimeix