Per triar i remenar

Hi ha tantes coses sobre les que escriure, que em perd... 

N'hi ha que ens preocupen i malauradament no em sent capacitada per opinar, valorar o tan sols comentar. Per exemple i per no anar massa enfora, la situació política actual concretament a les Illes i per extensió a tot l'estat (espanyol). Política o ganes d'emprenyar? 

-Maó, Mahó, Mahón... i perquè no Mô? No havia estat francesa l'illa de Menorca? Perquè no ens quedam amb el ^ i l'escrivim així com m'han ensenyat a anomenar-la aquests anys que hi he viscut?

-Palma, Palma de Mallorca... de veres no teniu res millor a fer?

-Educació... és que em fa mandra parlar-ne! Baixes sense cobrir? Més hores lectives? (no s'hi val confondre hores lectives amb hores de feina. Espera. És inútil) Reducció de personal? Reducció de sou? (espera una altra vegada, és que clar, com que la nostra professió és vocacional, hauríem d'anar a escola sense cobrar, tot això que s'estalviarien... els/les mestres som els/les culpables de tot per voler cobrar!!!! què fort!!!!)

-Eleccions de diumenge. Sense comentaris. [Insereix aquí el teu si tens coratge de millorar aquest silenci]

N'hi ha que semblen ficció i superen la realitat o són realitat i superen la ficció, encara no ho tenc massa clar. Sí, el meu monotema dels darrers tres mesos i mig. És possible arribar a sentir això tan gran que sent? La resposta deu ser afirmativa, perquè sé cert que no estic somiant, que Ullsdecolormel és de veritat, que diu que m'estima i me'l crec, que l'estim i no estic confosa. És amor? Sí! Hi ha tendresa? Sí! M'abraça? Sí! Vull? Sí!

N'hi ha que passen amb periodicitat estàndard. Sí, tal dia com avui. El teu dia. Avui fas anys. I tu no ets per res estàndard. Ets un dels regals de Menorca (un altre, Déu n'hi do com n'és de generosa aquesta illa). Felicitats sinceres des del lloc on realment ens vàrem començar a estimar tu i jo. Viena-Menorca. Viena a sota zero, preludi d'un final d'hivern a Menorca per recordar. Quan anam a fer una cervesa? Ah, sí, dia 24 de desembre. Alles gute, Schatz!

N'hi ha que per un temps serà un hàbit més que saludable. Des d'aquesta setmana som clienta d'Adamah, és a dir, que rebré regularment un caixó de fruites i verdures bio a casa, puc constatar que boníssimes. Ja era hora.

N'hi ha que són evidents i amb aquest estat meu d'enganxifositat perenne, vull reiterar que m'encanta Viena, que estic molt contenta de compartir aquesta experiència amb els i les que també sou aquí, que val la pena haver vengut només per haver-vos conegut -o haver seguit fent-ho-, que sou la meva família vienesa, que vos vull aprofitar fins el darrer moment, que encara no me'n vaig!

I amb tota aquesta eufòria que em regala la vida, bona nit i bon cap de setmana. De vegades els somnis es fan realitat (sobretot si creus en ells, com diria n'Albert Espinosa).

Any dream will do 

...and you are my dream...