diumenge, 15 de febrer de 2009

Ressaca

De la bona. De la que no sap greu. De la que repetiria una i cent vegades.

Cap de setmana intens, com ho vénen essent des que torn ser Aiguasalada, des que torn ser jo. Amb rialles, converses, més rialles, bromes, música, més música, fum, llums, beure, fred, cançons, gent, més gent, GENT, buf...

Són tantes les coses bones que estic vivint, que realment ara me'n fot (així com sona) de la part dolenta de les mateixes, que també hi és però m'estim més obviar el que no és necessari.

Visc amb intensitat una vida que és meva, que per sort o per desgràcia ara no és moment de compartir. Bé, de fet sí que la puc compartir amb molta gent, però ja ens entenem.

Què bé, quina sort viure a Menorca. Som afortunada.

Cap comentari:

Publica un comentari