No són hores per posar-me a escriure. Menys encara després d'aquest cap de setmana que he passat, que n'hi hauria per omplir línies i línies de comentaris...
Divendres, concert d'Inventari a Sart Club d'Inca. Senzillament genial. Ja vaig dir en el seu moment que el nou disc m'agrada molt més que l'anterior, i el directe no fa més que corroborar aquesta percepció. Mal avesada em teniu i esperava alguna cosa més després, però s'entèn i es comparteix. No podem ser per tot!
L'endemà, tercera incursió a l'estudi. Si tot va bé, només he d'anar a gravar una vegada més. Flipant (afortunadament) la diferència entre la primera presa i la darrera. Professionalitat del tècnic, és clar. Conclusió: d'aquesta setmana no passa que cerc una escola de cant.
A la nit, ballada que no va ser, altra vegada pluja protagonista. Abeniara = Abeniaigua. Però... això de mirar la vida des del seu cantó més optimista i positiu té la seva recompensa. Vaig dormir beníssim!
Diumenge, fi del cap de setmana i inici d'una nova línia temporal a Menorca, amb més ganes que mai. La feinada que m'espera només la sé jo, però... val la pena. Val la pena viure. Val la pena tot. I si no hagués passat per aquells moments d'intensa tristor, ara no valoraria el que tenc.
Amunt!
P.D. M'encanta que siguem amics.
Divendres, concert d'Inventari a Sart Club d'Inca. Senzillament genial. Ja vaig dir en el seu moment que el nou disc m'agrada molt més que l'anterior, i el directe no fa més que corroborar aquesta percepció. Mal avesada em teniu i esperava alguna cosa més després, però s'entèn i es comparteix. No podem ser per tot!
L'endemà, tercera incursió a l'estudi. Si tot va bé, només he d'anar a gravar una vegada més. Flipant (afortunadament) la diferència entre la primera presa i la darrera. Professionalitat del tècnic, és clar. Conclusió: d'aquesta setmana no passa que cerc una escola de cant.
A la nit, ballada que no va ser, altra vegada pluja protagonista. Abeniara = Abeniaigua. Però... això de mirar la vida des del seu cantó més optimista i positiu té la seva recompensa. Vaig dormir beníssim!
Diumenge, fi del cap de setmana i inici d'una nova línia temporal a Menorca, amb més ganes que mai. La feinada que m'espera només la sé jo, però... val la pena. Val la pena viure. Val la pena tot. I si no hagués passat per aquells moments d'intensa tristor, ara no valoraria el que tenc.
Amunt!
P.D. M'encanta que siguem amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada