dissabte, 8 de setembre del 2012

Fauna nocturna (comèdia policíaca)

Ja sabien que quedar a dormir a casa seva podia ser tota una peripècia, basant-se és clar en experiències prèvies: cada vegada que tenia convidats passava alguna cosa al llarg de la nit. Aquella vegada no en seria una excepció.

Acabaven d'arribar de festa, no eren hores intempestives, però sí suficients per tot aquell veïnat que l'endemà feia feina. Sense fer gaire renou ni la típica xerradeta, van muntar el sofà-llit, es van posar el pijama i es van dir bona nit. Era estiu, encara feia calor, així que van decidir deixar la porta del balcó oberta. "Quin silenci", van pensar alhora. I van tancar els ulls.

Ja s'havien girat unes quantes vegades, fins trobar la postura idònia, quan de sobte un o dos cotxes es van aturar al carrer. El renou del motor va desaparèixer de seguida, però tot seguit la música provinent de la ràdio del vehicle va inundar la tranquil·litat de l'indret, juntament amb el so sord de la porta de baix en tancar-se, les sabates de taló acompassades pujant les escales, l'altre so sord de la porta de dalt i, per acabar-ho d'adobar, l'equip de música de la propietària d'aquells talons amb el típic "txunda-txunda" poligoner. 

Van estar una bona estona a aixecar-se, confiant que els altres s'adonarien de l'animalada que feien... però no. Van guaitar pel balcó. El "txunda-txunda" encara era pitjor, els dos cotxes tenien els llums encesos i n'hi havia un que feia moviments estranys. En un primer moment van pensar que el conductor anava ben gat: cap endavant fins quasi pegar a un altre cotxe, cap enrere fins quasi pegar a la paret, mitja volta al límit, cap envant fins quasi entrar dins el portal d'una casa, cap enrere fins quasi endur-se'n un contenidor... cap envant, poc a poc, amb els netejaparabrises funcionant, més envant, més envant, més envant... cap enrere, cap enrere, cap enrere... fins fregar tot el costat dret amb un altre cotxe aparcat. 

La situació es va tornar còmica per a uns i incòmoda per a d'altres. Una companya del conductor suposadament gat cridava que havia fet un cop a l'altre cotxe, el conductor contestava que no, que no l'havia tocat (l'havia mogut i tot!), el propietari del vehicle estacionat ho havia vist tot i els deia que no es moguessin, que de seguida baixava... 

Una vegada abaix, el conductor suposadament gat es va mantenir al marge, la companya va retirar el cotxe, el propietari va avaluar els danys i finalment tots els components del grup de dos cotxes inicial es van desentendre de tot. Per anar presumptament gat, el conductor caminava ben recte. I el propietari, en veure l'endemesa que li deixaven, va decidir telefonar a la policia, que uns vint minuts més tard es va personar al lloc dels fets i poc a poc ho va aclarir tot: 

- El conductor suposadament gat no tenia carnet de conduir.
- El cotxe aparcat no es va fer gran cosa però s'havia de fer un "parte" igualment.
- El propietari del cotxe que feia moviments estranys va haver d'abandonar una festa i va arribar molt enfadat, ja que havia deixat les claus perquè els altres anassin a cercar alguna cosa, no perquè l'inconscient sense carnet provàs de fer pràctiques a un carrer ple de cotxes aparcats.

Amb tot això, el volum del "txunda-txunda" va disminuir, aparentment en funció de la intensitat d'altres sorolls que es produien dins la casa i que no volien ser escoltats. Però això darrer només era una hipòtesi...

...bona nit.   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada