dissabte, 16 de juny de 2012

El DNI juganer

Hi havia una vegada un DNI molt viatger. Sempre anava amunt i avall amb la seva propietària i rara era la setmana que s'estava quiet en un mateix lloc.

Un dia, però, va decidir que n'estava una mica cansat i va planejar una entremaliadura innocent però efectiva. Va trobar el moment ideal després d'haver-se deixat comprovar per a fer la facturació de l'equipatge, a la terminal 1A de l'aeroport de Viena. Havia sortit de la cartera on habitualment habitava amb una companya seva, una targeta vermella de viatger freqüent. Va aprofitar la poca traça de la seva propietària per esmunyir-se de la butxaca de la maleta, tot acomiadant-se formalment de la targeta vermella, que no va poder fer res per avisar del perill. 

Una vegada a la porta d'embarcament corresponent, i després d'haver passat prop d'una hora badant i jugant amb el telèfon mòbil, la dona va pensar que hauria de posar el DNI i la targeta vermella altra vegada dins la cartera i, oh!, sorpresa!, el DNI havia desaparegut! La propietària va mirar per tots els llocs on havia estat la darrera mitja hora, sabent que no tenia temps de tornar al taulell de facturació, perquè el vol sortia en menys de 10 minuts... 

El DNI, mentrestant, no parava de riure. Tot li estava sortint tal i com havia planejat. Ell ja sabia que no tenir DNI a l'aeroport de Viena no seria un problema, perquè normalment no el demanen per pujar a l'avió, però que quedar en algun punt desconegut de l'edifici forçaria l'aparició d'un duplicat, un nou DNI que hauria de substituir l'extraviat.

Així va ser com la propietària va partir cap a Menorca, una mica preocupada però conscient que hi havia solució. Li feia llàstima haver-lo perdut, perquè tot just feia dos mesos que l'havia fet renovar...

Els següents set dies varen passar amb relativa calma, la dona no semblava tenir cap pressa per anar a la policia, encara que va enviar un correu electrònic a l'oficina d'objectes perduts de l'aeroport de Viena, per si algú havia trobat el document, sense obtenir-ne cap resposta afirmativa, fins que un dia es va despertar pensant que era una mica inconscient, que qualsevol persona podria haver recollit el DNI i estar realitzant malifetes... ves a saber on seria!

Encara va esperar un dia més, però finalment es va plantar a la comissaria de policia decidida a demanar un DNI nou. Va seure allà tres quarts d'hora, ja que no havia reservat cap torn, nerviosa perquè havia d'anar a fer un examen i potser arribaria tard. Quan semblava que ja li tocava, el DNI va comprendre que ja n'hi havia prou de fer-la patir i, de manera que semblés casual, va fer-se visible una altra vegada, precisament dins la cartera de la propietària, encara que en un lloc on ella mai no l'hauria posat...
 

Cap comentari:

Publica un comentari