divendres, 17 de febrer de 2012

Novel·la desordenada per entregues (10)

S'està fent gran, de vegades diria que massa aviat i tot. És curiós que el temps no passi per segons què i després quan es tracta d'ella sigui una cursa a contra-rellotge. Amb aquests cabells negres i rebels... s'assembla tant a tu!

Avui ha arribat de l'escola amb una cançó nova. L'hauries d'haver sentida, fort i no et moguis l'havia de cantar abans de dinar, ni tan sols ha esperat que arribàssim a casa, crec que tots els veïns han pogut gaudir aquest recital. I després dels macarrons ha quedat dormida al sofà. M'agraden aquestes estones, quan hi és però no hi és. M'he assegut al seu costat, observant com respirava, amb la boca ben oberta i segurament somiant que jugava amb tu... no m'ho invent, sovint m'ho explica. Se'n recorda. I com riu quan xerra de tu!

Ara ja comença a fer calor i obrim la vidriera de la terrassa per alenar aquesta flaire de pi que arriba suaument. Fa olor d'estiu, tot i que encara manquen uns mesos. 

Abans que es desperti, aprofit per rentar els plats i posar una mica d'ordre. És fàcil amb un espai reduït com aquest. Ep! Reduït no vol dir necessàriament petit. Per res del món marxaria d'aquí. Ens hi sentim molt bé, més que be, és casa nostra.




 


Cap comentari:

Publica un comentari